Edicions 62 ha anat publicant ens els darrers mesos un seguit de llibres de butxaca (sempre que les butxaques siguin generoses i resistents) que a preus molt assequibles presenten novel·les o recopilacions que m'han semblat molt interessants. Avui em trio el que sentimentalment m'ha sorprès més agradablement i demà us concreto l'altre (algú sap el de demà?).
Ja fa anys vaig llegir, no sé si en l'ordre correcte, la trilogia d'Italo Calvino I nostre antenati. Ara, en els prestatges de casa, només sóc capaç de trobar El caballero inexistente, amb pròleg d'Esther Benítez, publicat per Bruguera a El libro amigo. Gairebé no recordo res de la història i tampoc de les altres, encara que sé que la meva preferida va ser El barón rampante, potser per la meva tendència a volar sense ales. Recordo també, que la lectura que vaig fer va ser sobretot lúdica, que vaig gaudir de la història en si mateixa, més enllà de les connotacions ideològiques i morals que se'n podien extreure.
La primera sensació, com us deia, en veure la trilogia reunida d'Els nostres avantpassats (ja publicada el 2000) va ser d'alegria, vaig pensar que em podria llegir les tres novel·les seguides en la seva edició catalana; però després vaig pensar: i si aquell record llunyà i vague d'altres temps es dissipa, desapareix? Com llegiré ara El vescomte migpartit, El baró rampant i El cavaller inexistent? Em condicionarà el que sé en aquest moment d'Italo Calvino i de la seva obra? En poques paraules: rellegir per trobar el mateix o per descobrir alguna cosa més? Vaig deixar passar unes setmanes i finalment ja tinc el volum a casa. I ara què? Doncs, honradament, no ho sé.
De moment m'he llegit la reflexió que va escriure l'any 1960 el mateix autor i que acaba així:
De la mateixa os d'interpretar com vulgueu aquestes tres històries, i no us heu de sentir gens vinculats a les declaracions que acabo de fer sobre la seva gènesi. He volgut fer-ne una trilogia d'experiències sobre com esdevenir éssers humans: En El cavaller inexistent la conquista del ser, en El vescomte migpartit l'aspiració a una completesa més enllà de les mutilacions imposades per la societat, en El baró rampant un camí cap a una completesa no individualista que cal aconseguir a través de la fidelitat a una autodeterminació individual: tres graus d'acostament a la llibertat. I alhora he volgut que fossin tres històries, com es diu “obertes”, que sobretot aguantin com a històries, per la lògica de succeir-se de les seves imatges, però que comencin la seva veritable vida en l'imprevisible joc d'interrogants i respostes suscitats en el lector. Voldria que es poguessin mirar com un arbre genealògic dels avantpassats de l'home contemporani, en què cara cara amaga algun tret de les persones que l'envolten, de vosaltres, de mi mateix.
Italo Calvino. Els nostres avantpassats. El vescomte migpartit. El baró rampant. El cavaller inexistent. Edicions 62, juny de 2008. 12,95 euros.
Em decideixo a repassar les cares? En tot cas, si no heu llegit els llibres, potser és una lectura que us vindrà bé, fins i tot si no esteu disposats a entrar en les consideracions de la prehistòria immediata contemporània i us aproximeu com jo en la meva primera i única lectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada