Em diu l'amic Francesc en un comentari al post anterior que no esmento Asimov, de qui ell aprecia alguns contes. A mi, m'agrada Asimov en tots els seus vessants, el de novel·lista, el de contista i el de divulgador i, a més, és un nom de referència ineludible. Si no apareix en les breus notes d'ahir és perquè en el joc autoproposat es tractava de triar únicament algunes de les novel·les més interessants de ciència-ficció a partir de l'any de naixement de Sànchez Piñol, i fins que em cansés. Què es podria aconsellar d'Asimov? Bé se suposo que tots coneixeu el seu ineludible Jo, Robot, de l'any 1950, i les tres famoses lleis robòtiques ; si cal triar només una novel·la, possiblement s'ha de llegir La fi de l'eternitat, de l'any 1955; alguns em diran que començarien per la Fundació (1951-1953). Queda dit. A mi m'agraden també els seus relats policíacs, dels quals crec que ja n'he parlat en algun moment.
I encara que ara no llegeixo pràcticament res del gènere i no sé com van les darreres tendències, posats a recordar, deixeu-me afegir uns quants noms -alguns també amb obres que no són del gènere- sense títols a la llista anterior, i sense entrar en els antecedents i els primitius. Vet aquí el cànon incomplet:
Ray Bradbury
Robert H. Heinlein
John Wydndham (encara que a mi El dia dels trífids...)
Arthur C. Clarke
Clifford D. Simak
Theodore Sturgeon
Hal Clement
William Golding
Alfred Bester
Brian W. Aldiss
James Blish
Walter M. Miller
Kurt Vonnegut
Algis Budrys
Williams Burroughs
Fritz Leiber
Cordwainer Smith
Harry Harrison
Roger Zelazny
Poul Anderson
Joanna Russ
Kingsley Amis
Frederik Pohl
Kate Wilhelm
Gene Wolfe
Philip J. Farmer
Larry Niven
William Gibson
Ja sé que me'n deixo força. I a partir de mitjans dels 80 s'acaba la meva dedicació obsessiva al gènere. Només de tant en tant vaig anar llegint alguna cosa, Com la saga de Ender, d'Oscar Scott Card, amb seguidors i detractors en no sé quin percentatge.
A casa tinc dos llibres de referència sobre el tema. Robert Scholes / Eric S. Rabin: LA CIENCIA FICCION (sic), ed. Taurus, 1982; i Miquel Barceló: CIENCIA FICCION (també sic) GUIA DE LECTURA, Ediciones B, S.A., 1990. Avui he volgut veure quines novetats hi havia a les llibreries (Casa del Llibre, La Central, Laie, Catalònia) sobre la història del gènere i no he trobat res o res que fos mínimament interessant. Encara més, m'ha semblat intuir que alguns dels llibreters consultats em miraven com si fos un marcià. Cal dir en benefici seu que anava sense afaitar i que m'he tintat el cabell de blanc amb reflexos grisos.
Una consulta posterior a la base de dades de l'ISBN m'ha confirmat una temença, que la majoria d'estudis interessants sobre el tema són dels anys 70 i, sobretot, dels 80, és a dir, de quan jo vaig plegar. A destacar, amb posterioritat, un llibre del mataroní Miquel Barceló publicat per la UOC l'any 2006: La ciència-ficció. Una coseta petita si la comparem amb la seva obra més amunt esmentada de més de cinc-centes pàgines.
Bé, ara que ja he encetat el tema, si algú em pot facilitar bibliografia actualitzada... No m'ho puc creure que no hi hagi res amb cara i ulls, i no em refereixo a coses com El terror i la ciencia-ficción o semblants.
P. S. Encara que sigui tan avall, no puc deixar passar la mort de la meva escriptora culinària preferida sense esmentar el seu nom: Simone Ortega (Simone Klein Ansaldy) (1919-2008). Seria de desagraïts no donar-li les gràcies per l'ajuda i pel plaer que m'ha proporcionat al llarg dels anys i que encara em proporcionarà, espero.
EL DARRER GLOP
Fa 3 hores
10 comentaris:
Jo bibliografia no, però et puc recomanar un autor que he descobert fa poc, molt bo. Tot i que no sé si està traduit al castellà (al català, segur que no).
Robert Charles Wilson. Molts premis, però crec que ben merescuts.
Ara t'has deixa't a Corin Tellado.
si mal no recordo he llegit un llibre de l'Asimov fins al final... segurament perquè hauria de fer un treball d'escola... en fi...
fins dintre d'una estona. Guardeu-nos una cervesa ben fresqueta.
glups... he anat a mirar el títol del llibre i veig que no és d'ell (ufff, no n'aprendré mai!)
petons d'equivocació sense voler
Vaig llegir i rellegir La fi de l'eternitat fa molts anys, quan era jove (més jove) i em va agradar moltíssim. Tinc una mica descuidada la ciència ficció, tot i que és un gènere que m'entusiasma
M'encanta Asimov, és fantàstic (mai millor dit).
Trobo que a la llista t'has deixat l'Stanislav Lem (edén, un valor imaginario, los relatos de piloto prix...). A mi m'agrada.
Per cert, que -si els has llegit- hi trobaràs una curiosa semblança amb les novel.les absurd-futuristes de l'Eduardo Mendoza (com per exemple Sin noticias de Gurb i el El último trayecto de Horacio Dos) ... curiós.
Gràcies, Llum. Va començar a publicar quan jo ja havia deixat la meva dèria pel gènere. Què m'aconselles per començar, l'Spin que et vas comprar l'agost passat? Ja ha acabat la trilogia?
Sembla que té cinc obres traduïdes al castellà. Realment, el català és un desert de S-f.
Va, Francesc, la Tellado la trobo poc científica, sobretot pels finals.
Ben fresquetes estaven, mar :-)
Ara m'has intrigat: quin títol era?
Un petó intrigat (i un que rasca a la princesa... no, no, em retracto, que després em mira malament).
Ì jo ja veus que també la tinc als prestatges, Jesús. Qui sap si algun dia rellegiré.
Ostres, xurri, és veritat! I mira que amb Solaris al cinema es va fer famós, i que jo tinc ben present Memorias encontradas en la bañera. Ho veus, hi ha tants bons autors!
No els he llegit aquets dos llibres e Mendoza, així que... Hi ha tantes coses que no podré llegir...
Per cert, xurri, en Lem va dir això l'any 76 i crec que, percentalment, tenia raó, però ja és l que busca bona part del lector: la ciència ficció nord-americana era de baixa qualitat literària i estava més preocupada per les aventures que per desenvolupar noves idees i formes literàries.
Ostres, a mi no m'agrada el pebrot!
ai, no era això: a mi no m'agrada la ciència ficció. Em vaig quedar amb els epsilons aquells del Huxley i para de comptar.
Completament d'acord amb el Lem, tot i que no sóc massa estricte amb això de la puresa literària, que a mi m'agraden les històries d'aventures i de vegades el que busco és entreteniment només...
Sí que t'agrada, Arare, pero no ho saps. Recorda que a la vida hi ha temps per a tot.
Se't va trobar a faltar :-)
Tots busquem entreteniment, xurri, però... no, no diré res sobre negocis ara.
Publica un comentari a l'entrada