No acabarem de saber si ara alguns nens
del país (els d'altres llocs ara no toca) estan mal nodrits,
desnodrits, etc., ni encara menys tots els detalls. Alguns tindran
converses bizantines que no aniran més enllà de les
beques-menjador, d'altres parlaran de causes (unes quantes) i
efectes... Parlaran metges, polítics, implicats i implicants...
Alguns assentirem, negarem, consentirem, farem, desfarem,
neutralitzarem, recordarem, oblidarem... Alguna cosa canviarà,
sobretot la precisió estadística i de conceptes. Fins a la pròxima.
Alguns vegada potser tocarà mirar de saber si els vells del país (els d'altres llocs no tocarà) estan mal nodrits, etc., etc., etc. Esclar que la desnutrició mental i material dels vells no té gaire importància, que ja són grans i saben el que volen, que més valdria que...
3 comentaris:
Si es vol fer soroll amb qualsevol tema tan sols cal posar els nens pel mig, és el sector de població més mediàticament manipulable, fins i tot per les famílies que els porten a tot tipus de manifestacions massives del signe que sigui. Veure els infants brandant banderetes em fa cada dia més angúnia.
Això amb els infants de casa, els del Congo, violats o captats com a soldats, i segurament mal alimentats, se'ns refunfinflen.
una bestiesa que s'ha tret de la màniga en Ribó aixó dels 50.000 nens desnodrits, Miquel, en canvi d'avis desnodrits i mal menjats si que n'hi ha i bastants, ambs pensions tan miserables no poden fer altra cosa.
Sí, Júlia, els nens sempre ofereixen multiplicitat de manipulacions: són tan entusiastes i tan crèduls..., alguns dirien que fins i tot innocents, i permeten tantes projeccions dels adults.
En els nens que viuen lluny també hi pensem, de tant en tant.
Francesc, a més dels avis és molt més difícil fer-ne estadístiques. N'hi ha molts dels quals a penes ningú, o ningú, sap si són vius o morts. a més, es queixen poc, per si de cas.
Publica un comentari a l'entrada