fent via

Ens trobem el grupet de cada dia a Santa Llúcia. Ahir alguns van fer una caminada des del Perelló a la platja. Expliquen les anècdotes de la caminada, de l'arribada, de la menjada... Comenten -divisió d'opinions sobre el fet- que Jordi Pujol participarà en un dels trams del poble de la Via Catalana , no saben quin; una altra diu que potser veurem Llach; encara un altre parla de la probable presència de Dyango, darrerament més famós que mai gràcies a la seua intervenció a 13TV i a la seua participació al Concert per la Llibertat... La mar d'aquest agost continua sent quieta, transparent, estimulant. El sol crema benigne o rigorós, mai no se sap. Som els de sempre i parlem del de sempre, una mica de tot. Una em pregunta si li he portat els espaguetis que li vaig prometre: sempre té gana.

Uns dies després, la Joana i jo escoltem una estona l'exconseller Tresserras a la plaça de Catalunya de l'Ampolla. La gent ha ocupat totes les cadires i encara n'hi ha de dreta. A la vora, en una parada, venen el kit de les samarretes grogues, que no es consideren gaire atractives, però és el que toca. El discurs de l'exconseller em sembla excessivament llarg tenint en compte que no explica cap novetat a un auditori que imagino ja convençut i coneixedor dels fets i de les dialèctiques emprades per exposar-los, però cal fer pinya, cal mostrar la pertinença al grup. Fora de la plaça, al passeig, els turistes i els autòctons passegen, prenen refrescos, estan a punt de sopar, sense que es noti cap diferència respecte els dies que vindran o s'han acabat d'aquest estiu que turísticament fa les darreres cuejades. La majoria no saben, o han oblidat, què se celebra a la plaça de Catalunya; tampoc la propietària de la botiga de roba d'una mica més avall que em diu que és estrangera i no sap gaire cosa, excepte que després hi haurà música.

Ja sóc a Barcelona, amb recança de l'aigua, de les caminades pel passeig i pels camps, del sopars al carrer, de les converses entre amics, de les meus olors preferides: la dels pins i la del fonoll, més de terra que de mar... fins i tot enyoro una mica la llengua del país. Avui m'ha arribat la confirmació que sóc el fotògraf d'un dels trams de la cadena i m'he llegit les instruccions: 18 mm de distància focal, prioritat de diafragma, a 7 metres dels participants... Al sud, de moment, encara falta gent, no tant per poca convicció, suposo, com per la relativament gran distància que hi ha entre el petits nuclis de població, encara que males llengües diuen que com que a la Cala hi ha tanta gent que vota el PP, i els de la Cala deuen dir... Sigui com sigui, que sapigueu que si voleu passar una estona al poble, sereu benvinguts, paella comunitària inclosa -com cada 11 de setembre- a l'ermita del Perelló, inicialment dedicada a sant Roc i actualment presidida per sant Cristòfol.

En fi, la setmana de la diada farem la darrera escapada al sud d'uns quants dies. Després, esperarem l'estiu següent per trobar-ho tot igual, si fa no fa, al menys en essència. Si onegen altres banderes, millor; si la gent està més contenta, perfecte; si no, resistirem, mentre donem gràcies per retrobar-nos com cada any, per poder fruir del mar i de la terra i de les converses que van i vénen amb pros i contres, com cada estiu; encara que els estius ens semblin cada vegada més breus i alguns, que no són dels nostres -o sí?-, ens vulguin amargar l'existència, com sempre.