30.8.14

i potser era el 7 %


Al llarg del temps he seguit amb interès la trajectòria dialèctica de Carod. El seu discurs, compartit o no, mai no m'ha ensopit, ni quan contenia uns excessos d'egolatria a penes dissimulats que no reconeixien altre déu o diable que ell mateix. Ara, en aquest retir daurat, en aquesta grisor de la llunyania de les primeres files, la seua verbositat excessiva i irreflexiva torna a demanar un protagonisme que no li pertany. A què toca això del 5 %? Ai, la desmesura dels qui no s'acontenten amb el que tenen i volen recuperar el que no tindran.  I encara les mitges paraules tan pròpies dels polítics amb el do d'omnisciència.

Tot plegat, una mica el patetisme del destemps.

2 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

els polítics com els artistes de teiatru necessiten del calor del públic, no suporten l'oblit, i Carod que és d'aquells que treballar, treballar, el que es diu treballar no ho fa fet mai, necessita alimentar la seva vanitat per sortir als diaris i que es parli d'ell. M'és igual el 3% el 5% o el 7%, la obscenitat és el %, i la bestiesa dir-ho ara.

miquel ha dit...

Doncs això, Francesc.