e=mc2

Es queixa al diari un restaurador -o propietari de restaurant- que la prohibició de fumar va ser un cop fort per al negoci. A mi, amb poca visió de futur, també em va semblar que alguns preferiríem fer la cervesa a casa, però després he comprovat que continuo freqüentant els restaurants – als bars hi vaig poc- amb la mateixa assiduïtat, amb la diferència que demano el compte abans i també abans la taula serà ocupada per un fumador o, ai!, per un verge de fum de tabac. Es queixa, també, que amb l'aplicació de l'ordenança municipal li tocarà reduir el nombre de taules a la terrassa -quan diu terrassa segurament vol dir simplement carrer: ara trec i ara entro les taules- i, en conseqüència li disminuiran els guanys.

Fa pocs mesos vaig anar per primera vegada a un restaurant de tapes prop de casa que ha obert encara no fa un any. Té molt d'èxit malgrat que tot plegat et surt més car que en la mitjana de llocs de tapes, i sovint arriba gent que ha de marxar perquè ja no s'hi cap. No puc precisar, però asseguraria que en els dos espais que hi ha, separats per un passadís amb una barra llarga, deuen haver-hi deu o onze taules de mides diferents. Al carrer no tenen cap taula, només una bota de vi que en fa les funcions, amb unes cadires que resulten més aviat incòmodes. Amb la Joana, ens hi hem anat aficionant i hem creat aquelles petites complicitats que fan que ja sàpiguen els nostres gustos i, com a mínim, no cal que demanem la beguda, ja ens arriba poc després de seure. Fa uns dies, animat per les curtes converses habituals, vaig atrevir-me a suggerir al cambrer-propietari una ampliació del local. Ja devia fer temps que tenia la resposta preparada: Per a què? Hauria de llogar més cambrers, un altre ajudant de cuina..., i els guanys serien els mateixos. Va mirar l'interior del local, i com que semblava que tothom estava servit i darrere la barra hi havia el seu company dominant els espais, va sortir fora a fer un cigarret. Vaig pensar que els fumadors tenen poca visió dels negocis a gran escala, però no li insistiré, no fos cas que em fes cas i es perdés la tranquil·litat que tenim ara.