la vida lenta

Desprès d'uns quants dies fora de casa, continuo encara amb el ritme relativament lent, calmat, de l'estada al sud. Curiosament, la vida barcelonina és més monòtona, com ho seria l'altra si m'hi passes llargues temporades. Al matí, compres al supermercat i exploració dels bars de més a la vora per si decidim anar a sopar qualsevol nit. La majoria dels més habituals estan tancats: El Tiet, la Neura, el Morrysom... Sagarra seu sense companyia en una taula de Bailén amb Provença; examina qui passa i potser pensa l'article del diumenge. El perruquer ja ha tornat de vacances i es concentra en un clatell. Faig pop amb patates per dinar. Al tard, volto una estona pel centre: secció de fotografia del FNAC, un pot d'anxoves de la marca Aliada -baratíssim- al super del C. I., un cartró de tabac a l'estanc del costat de la Fargas -la dependenta em diu que a l'agost tampoc no fan rebaixes. Em sorprenen els cartells de dos que demanen asseguts; la noia ha escrit: AYUDA PARA HAMBURGUESAS, GRACIAS; el noi, prop del Zurich, que porta una boina jamaicana, diu que es gastarà els diners que li deixem en PROSTITUTAS, ALCOHOL Y DROGAS, no recordo si en aquest ordre; no sembla que els seus missatges tinguin gaire èxit, però alegren la vista. Continuo el passeig cap a casa, a poc a poc, avançat els turistes que encara van més lents que jo. A sopar, peludes, etc.

Ara, mentre escric, penso quantes idees, sensacions, informacions, imatges, etc., em dec haver perdut dels blogaires que llegeixo habitualment. No hi puc fer res, la vida marca el seu tempo i, a més, un sap que més o menys tot continua com sempre, i si no fos així, segurament, només segurament, me n'hauria assabentat.