2.8.15

aquest diumenge, música de combat


Dialoguem i discutim en família sobre les eleccions que es convocaran al setembre i sobre l'abans i el després. Som pocs, però no ens acabem de posar-nos d'acord malgrat que tots volem el mateix. És curiós com, potser per costum, les dones a penes intervenen; potser, en aquest cas, és senyal d'intel·ligència i de sentit pràctic. Un dels subtemes de la conversa és el de la llista única: millor junts o separats? Els arguments són diversos. Jo recordo el moviment de Solidaritat Catalana de 1906: 67% de vots, 41 de 44 escons... Un èxit espectacular, sense precedents. Algú recorda què es va aconseguir a Madrid i els anys posteriors aquí? I per què no les llistes separades amb un objectiu bàsic comú? Ah, les enquestes i les estètiques... i les ètiques.

No fa gaire escoltava en viu L'estaca. La interpretava un grup plurilingüe amb gran sentiment i vaig pensar -ara no li preguntaria a Llach- que la cançó proposava la guerra de guerrilles, que és una forma molt efectiva de lluitar quan determinades condicions bèl·liques -o les que es vulgui- són inferiors a les de l'adversari. Deixem-ho estar, que la conversa és tan interminable com un sac foradat i els diumenges són dia de descans.

2 comentaris:

Oliva ha dit...

ELS UNIONISTES QUANTS EN TREURAN?...I LA SEVA MINO9RIA SI SERA LEGITIMA?

miquel ha dit...

No sé respondre la primera pregunta, Oliva. La segona sí que la sé respondre: és legítim tot el que s'acorda amb la llei. Una altra cosa és l'origen i el funcionament de la llei i el respecti que se li tingui.