23.5.16

entre la intemporalitat i l'obsolescència


Com ja se sabia, les estelades no han ocasionat cap incident mentre es jugava la final de la Copa; com era cantat, prou feina tenien -teníem- uns i altres a seguir el partit, ja fos al camp o davant de la tele, que és on es veu millor el futbol, encara que sigui sense complicitats interessantíssimes i multitudinàries, sovint carregoses. Tot i així, no m'estranyaria que en una ocasió semblant el pròxim animal de torn tornés a argumentar amb les mateixes raons per demanar la mateixa prohibició. En política les coses són així, no cal donar-hi gaires voltes. La desgràcia és que les simplificacions polítiques s'acaben encomanant als ciutadans i el cercle sempre es manté viu.

Sobre el futbol, ja he dit més d'un cop que en sóc seguidor des de la infantesa. Al contrari dels que molts pensen, el futbol és relaxant, és un símbol de la immutabilitat del temps. Ara és guanya, ara es perd, però el joc, any rere any, a penes té variacions: 22 jugadors que és disputen la pilota amb l'objectiu de fer-la entrar entre tres pals. Tota la resta és literatura, a vegades, per superar el costumisme inqüestionable, pretesament èpica.

Per cert, tornant a les banderes, avui -ahir ja- els lectors de “La Vanguardia” es deuen haver trobat amb un curiós article de Sagarra, a qui dedueixo que el futbol no interessa gens ni mica. Quan ja tot havia estat dit sobre la prohibició de l'estelada, ell ens l'esmentava -faig servir el preterit imperfet perquè ja som dilluns- com si fos dijous o divendres abans de la decisió del jutge de permetre la seua exhibició a l'estadi. En la postdata, esclar, justifica l'article. Si Sagarra hagués estat un becari del diari, li haguessin fet canviar l'escrit, bronca inclosa, però el meu veí, que és un corredor de fons, es dedica a la literatura i és tan intemporal -i imprevisiblement previsible-com el futbol, i és per això que els diumenges solc començar la lectura del diari per la seua col·laboració.

3 comentaris:

pons007 ha dit...

Sort en van tenir que van trobar un jutge una mica espavilat que va aixecar la prohibició sinó encara haguessin fet més el ridícul

Anònim ha dit...

Part de la gràcia de l'article d'en Segarra és que era obsolet, l' altra part és que està ben escrit i té la xispa d'un veterà.Escrit per un principiant no colaria, només faltaria, s'ha d'aprendre a fer les coses bé, després ja et saltaràs les normes quan t'ho puguis permetre.
De tota manera a una columna setmanal tampoc li demanes immediatesa.
Assum

miquel ha dit...

La qüestió, pons, és que aquí ningú troba que fa el ridícul, ni uns ni altres. I encara bo que, estranyament, ningú es va posar amb el jutge, que jo sàpiga.

T'entenc, Assum, i tens raó, l'article està ben escrit, però ja no tenia gaire sentit precisament perquè era un article basat en l'actualitat que ja no ho era. Es com, per posar un exemple que com tots els exemples és imperfecte, algú fabulés llargament sobre un avió perdut, les pobres víctimes, el dolor dels familiars, etc., mentre tothom sap que l'avió no es va estavellar sinó que va aconseguir aterrar a..., etc. Sagarra, com saps, em diverteix, i no li hagués fet cap retret si ens hagués omplert la columna valorant, per exemple, el Beatus ille d'Horaci aplicat al passeig de Sant Joan.