Entre la ràdio i la televisió escolto
per enèsima vegada la paraula arbre pronunciada amb totes les seues
lletres. La diuen presentadors i presentadores, però també cantants
i algun rapsode. Com que em faig gran i m'adono que la memòria, ja
de per si escassa, em flaqueja més, entro en un dubte: la gent -la meua
generació, l'anterior, la posterior- pronunciava majoritàriament el
mot d'aquesta manera i jo no me n'havia adonat? O bé es tracta d'una
tendència que es va imposant? Si és el segon cas, és ben bé una
curiositat lingüística, perquè la parla té tendència a
l'economia, a l'escurçament. Es podria dir que és una evolució
involutiva que també afecta a prendre i derivats i tants altres.
També als mitjans escolto pronunciar
parelles com ara Santa Anna, onze ores..., que jo diria SantAnna,
onzores (bé, onzores possiblement no figuraria al meu vocabulari).
Aquests casos em semblen més comprensibles si es vol remarcar una
pausa de dicció, que tampoc no acabo d'entendre, però.
A mesura que anava exposant els
exemples anteriors anava pensant que faria el ridícul donant
publicitat al meu pensament. A la fi, la llengua és viva i el reflex
del seu estat present es reflecteix especialment en els mitjans de
comunicació, i a través de la seua autoritat es fixa. Dec estar
obsolet, ancorat en un altre temps. Em començaré a plantejar que si
vull estar al dia, si no vull semblar més gran del que sóc, a
partir d'ara haure de dir arbre, Santa Anna, prendre i aprendre. Em
costarà, cada dia sóc de menys sons.
5 comentaris:
Fa anys ja vaig llegir un article comentant el que dius, avui hi ha una tendència a pronunciar totes les lletres ja que els deu semblar més català però també a silenciar erres finals 'vapó' per vapor i coses així. Són tendències, que diuen, i no se sap ben bé d'on surten. Un altre tema és això d'escriure coses com Antoniu per palesar que s'ha de pronunciar 'en català', sobre aquest fet fa anys, amb motiu de l'emissió de la sèrie Poble Nou ja vaig llegir també alguna cosa per part d'un lingüista. També he escoltat 'aquest' amb totes les lletres i coses semblants, el pitjor és que sol ser una tendència amb pretensions i no pas popular, em temo. Mentre ens tornem tan perfeccionistes perdem coses com ara el tastar, tot es prova, i consti que aquesta és una paraula que se sol treballar a escola, al menys a primària. També la tenda ha substituït a la botiga i escolto sovint 'prenda' però no com a penjament sinó com a peça de roba, i 'el dia següent' per l'endemà, de forma generalitzada, potser són manies meves, de fet tot canvia i no s'hi pot fer res i no saps què tindrà èxit i què no en tindrà, per no parlar de l'aclaparador anglès d'estar per casa que s'amolla a tort i a dret sense manies. la culpa no sempre és dels espanyols, vaja, ells també pateixen, en castellà escolto coses molt raretes.
Jo diria que encara dic "abre". Però no vaig aprendre el mot llegint...
Jo també dic "abre" i mai se m'ha acudit dir "vin anys", sempre havia dit "vintanys", enganxant la T a la vocal següent, que en aquest cas, és la A.
I així... en podem trobar un munt!
I no, estimat Miquel, no fas el ridícul!
N'hi ha molts, que pensem com tu.
per cert, se m'oblidava: el concepte de l'espai, que ve de "spatium", gairebé tots els mestres que conec el diuen malament. Per exemple: "Aquest nen té dificultats "ESPAIALS".
Doncs no, senyors: són dificultats ESPACIALS, i dir-ho bé no vol dir ser menys català!
en fi... ja ens entenem ;)
Els professionals dels mitjans de comunicació parlen una llengua estàndard que entenc que ha de ser un model que suposa una neutralitat respecte les diferents variants. Una altra cosa es el que es parla al carrer.
Assum
Esclar -o és clar- que tot canvia, Júlia, però aquests casos d'hipercorreccions em posen a cent perquè mostren una subordinació de la parla a l'escriptura de gent que ni ha llegit prou ni confia amb la seua parla ni sap que l'escriptura és una convenció. No em puc imaginar cap locutor, rapsode, etc. francès dient eau, per posar un exemple diàfan.
El lèxic és més fàcil d'esmenar o d'argumentar, però tens raó.
Com la majoria de mots, no els vas aprendre llegint els teu "abre", ni crec que posteriorment cap profe et corregís la pronunciació, o sí?
Sí, Montse, ja ens entenem. No sé si existeixen gaires llengües en què la confusió entre llengua parlada i escrita sigui tan marcada com en català, i em refereixo, esclar, a aquells a qui se suposa que no haurien de tenir gaires dubtes en un aspecte tan elemental.
Un altre tema és el de les interferències dels castellà i el català que també... Jo continuo dient gasolina, segurament perquè no tinc carnet.
La veritat Assum és que sovint l'estàndard dels mitjans és discutible i em temo que sovint els professionals de la parla no són prou professionals de la parla i sovint dubto que ho siguin gaire del periodisme. Però no em vull escalfar més avui.
Publica un comentari a l'entrada