Avui hem anat al meu sud. Dia esplèndid
si no fos perquè bufava una mica el vent i he agafat fred mentre
dinàvem davant del mar unes torrades amb anguila fumada i un arròs
de senyoret (el gosset de la taula de davant, assegut a la cadira de plàstic, menjava succedanis
d'angula que li passava la seua mestressa). A casa, el meu gatet
d'estiu ha dinat tonyina. Al port, a tocar de la pizzeria, tres ànecs
s'enllustraven les plomes; més enllà, a l'escullera, cinc o sis
corbs marins han emprés el vol en direcció al delta: es feia tard.
Hem comprat trenta litres d'oli, que aquest any potser no serà tan bo segons els cànons establerts perquè la sequera ha arribat a destemps, i també les pluges, i les mosquetes... Però és el nostre oli i desafio qui vulgui que en trobi de millor.
Això de les vel·leïtats del clima i de l'atzar a pagès – i a tot arreu, ara- ve de temps antics. Actualment, els científics no paren de donar-li voltes i quan sembla que ja han arribat a una conclusió majoritària, n'hi ha un que vol mig espatllar la teoria. Els clàssics ho tenien clar:
CORYDON
stant et iuneperi et castaneae hirsute;
strata iacent passim sua quaeque sub arbore poma;
omnia nunc rident: at si formosus Alexis
montibus his abeat, uideas et flumina sicca.
THYRSIS
aret ager; uitio moriens siti aeris
herba;Liber pampineas inuidit collibus unbras:
Phyllidis adueutu nostrae nemus omne uirebit,
Iuppiter et laeto descendet plurimus imbri.
Virgili: Bucòlica VII.
En definitiva, per als clàssics i per als simples mortals de cada dia: qüestió dels déus, o dels polítics que no tenen ...(o potser és una altra la causa)... per a desafiar els déus de cada dia i ho entomem els mortals.
P. S. Per si de cas el traductor de Google no fa prou bé la seua feina:
Aquí es drecen ginebrers i castanyers eriçats;
escampats aquí i allà, cadascun sota el seu arbre els fruits, fan solada.
Tot riu avui: però si el formós Alexis
abandonés aquestes muntanyes, fins el rius veuries secs.
El conreu és eixut; l'herba sedeja i es mor de la corrupció de l'aire;
Líber (Bacus) ha refusat als nostres turons les ombres dels pàmpols:
A l'arribada de la nostra Fil·lis tot el bosc verdejarà,
i Júpiter davallarà en pluja abundant i fecunda.
