Repassava fa una estona
una mica la programació reivindicativa i festiva d'aquesta setmana.
Ara, sense consultar-ho, no recordo ben bé en quin tram de la V
estic inscrit, però suposo que tindré la companyia de gent del
Vallès Occidental, que ocuparan uns quants centenars de metres; més
amunt, cent metres per als de la Selva; més avall, els cent dels de
les Illes..., després, el País Valencià, Catalunya Nord... No
sabia que l'ANC havia decidit organitzar la gent de fora de Barcelona
en homogenis mosaics geogràfics; si m'haguessin avisat, hagués
triat lloc amb persones ben llunyanes a la meua situació territorial
actual, només per la raó que als de més a la vora ja els veig amb
freqüència i sempre va bé intercanviar opinions amb els menys
habituals.
Llegeixo que molts dels
actes institucionals se celebraran el dia abans de la Diada per tal
de no interferir gaire amb la gran concentració. Em sembla bé, però
si no hi ha canvi de plans de darrera hora, jo seguiré la meua
rutina habitual: passeig pel matí, ja tard, amb pausa al monument a
Casanova (hi vaig viure al costat uns quants anys) i al Fossar de les
Moreres. On segur que no em trobaran és a l'audició dels 300
violoncels el matí de l'11 al Born. A qui se li ha acudit programar
l'acte a les vuit del matí? No ho dic per mi, que ja se sap que en
aquest horari només se'm pot trobar all llit o fent-me una extracció
de sang en algun dispensari mèdic, sinó pels músics, que solen ser
gent de costums nocturns i que ja faran prou si apareixen..., que
ningú esperi cap virgueria musical. Encara com han tingut seny i
l'actuació només durarà un quartet i podran tornar a dormir fins
una hora prudencial.
De la V de la tarda,
només afegir que sóc una mica refractari a les masses i encara més
a les estàtiques, però entenc que l'estètica i el deure exigeix
algun sacrifici. Tot i així, passada l'hora en què qui es mou no
surt a la foto, jo hagués suggerit una marxa de les multituds cap al
nord o cap al sud, en un moviment de cunya o envoltant, segons el
cas. Al davant, del vèrtex o dels extrems de la V, persones
qualificades lluint banderes històriques... I fins on s'arribés.
Caminar és fer salut.
Aquesta qüestió de
les banderes m'ha fet pensar que no se'n solen veure, o jo sóc
incapaç de distingir-les, de velles, d'aquelles que s'han conservat
després de múltiples vicissituds al llarg del temps. Per exemple,
com l'estelada que hi ha a la botiga
Militària (carrer Bruc, 87)
ocupant un espai preferent en una paret, a la dreta d'un retrat
d'Stalin, i que el propietari no vol vendre a cap preu. Es tracta
d'una estelada que va pertànyer a l'Estat Català que té brodada la
inscripció Columna Macià-Companys, Casal l'Or del Rhin. Com que la
història és llarga em limito de moment a indicar
aquest enllaç i
aquest.
Les tecles, una vegada més, han fet el
que han volgut, perquè el que jo pretenia era escriure de
Victus, de
Sánchez Piñol. Esclar que potser no cal, segurament el llibre i el
seu autor tenen tanta publicitat en aquest moment com quan s'esperava
o es va presentar la novel·la. Realment uns estratègia publicitària
espectacular que farien bé de tenir en compte altres editorials i
autors.
