D'aquestes mostres d'ideals, elementals, en queden poques a la vista; suposo que ara es porten eslògans més sofisticats, amb més contingut explícit, una mica més als interiors, potser penjats o la saleta, a l'estudi o, fins i tot, al dormitori. Dic això per pura deducció després de veure uns plafons en una botiga del carrer de Petritxol que bé deu comprar algú i col·locar en algun lloc. Probablement el soci o el simpatitzant del Barça actual que té tendència a fer publicitat de la seua condició a la pròpia casa, ha despenjat la innocent rajola del seu pare i l'ha substituïda per aquesta inscripció (30x40, a 14,90 la peça):
És ben possible que el primer que vegi la persona al matí siguin aquests versos de Guardiola i que el seu dia, si té una mica de consciència de país, tingui una plenitud que fins aquell moment no tenia. I si qui té penjades les paraules es troba momentàniament a l'atur, segur que cada dia es lleva una mica més d'hora fins que arribi el moment, que tot arriba en aquesta vida, que ell i el país siguin imparables. Encara que no ho hauria de dir, perquè pot semblar un sacrilegi, però a mi, el que diu Guardiola ho considero una mica discriminatori envers els qui tenim bioritmes nocturns. Potser en algun moment, en Pep, que és un savi, comprendrà que un país imparable és aquell que funciona nit i dia. Aleshores dirà alguna cosa així com: si alguns aneu a dormir, ben tard, però ben tard, ben tard... Quan ho digui, em sentiré justificat i seré plenament feliç, i Catalunya amb mi.
