4.5.11

en ziga-zaga

Escolto, potser no prou atent, les preguntes que li fan, i em deixondeix la periodista que amb accent estrany invoca Martí i Pol, i em quedo amb la paraula calma. Ell, inicialment sorprès, somrient, es pensa un moment la resposta, i diu, crec que copio textualment: Relacionar la poesia amb el futbol és una mica difícil.

I penso que té raó, tot i que demà -potser avui- alguns -molts o pocs- parlaran de lírica o èpica -qui sap si jo mateix caic en el parany-, mentre em pregunto quin poema devia pensar la periodista i quin pensava ell, si és que el pensava. Jo em trio una estrofa que no crec que sigui, i m'agradaria saber, desig inútil.

Com qui es desperta de cop d’un malson
a plena nit i interroga la fosca
sobresaltat, assajant de comprendre
qui és i on és, fins que el silenci el calma
i un altre cop s’adorm, així la vida
sobta amb tombants insòlits i amb preguntes
que no sabem respondre.

I alguns altres em faran pensar en Marc: Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven unes declaracions contra Jesús per fer-lo morir, però no en trobaven cap , perquè molts declaraven en fals contra ell...

I les religions, antigues i modernes, presentaran sacerdots i seguidors i textos i demostracions, i tots serem servits, fins els incrèduls. I finalment la calma, o potser no.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

La calma, si. Millor que no pas l'eufòria absurda i incontrolada derivada d'una humiliació. No cal. El millor: haver-nos ensenyat a perdre.

pere ha dit...

Ah, clidice, ningú no perd, simplement canvia d'objectius o s'adapta per continuar. Bé, alguns no ho poden fer.