No amagaré els meus dubtes, contrarestats per la mel que assaboreixo lentament, que encara es va estenent... Va, m’acompanyeu en aquesta orgia blava, grana (i groga). Demà, si podem i sabem –Guardiola, Messi i la resta no ho vulguin- , ja serem més assenyats.
MOLT MÉS QUE UN EMBOLIC DOMÈSTIC
Fa 2 hores
6 comentaris:
ja ho sabem tot allò de l'opi del poble i bla bla bla, però què vols? a alguns ens abelleix deixar-nos endur per la massa de tant en quant :) i l'individualisme deu estar molt bé, però que fantàstic pot ser combregar amb la grupalitat :)
si, si, si, :-)
ja poden dir missa els intel·lectuals, però ahir vaig xalar com um berro.
Que et puc dir, Clidice? Xutar tot allò que se'ns posa a peu dels peus és tan vell com la humanitat, els qui han fet d'això un ofici mereixen la meva admiració. I ara sense conya: una hora i mitja, més minuts afegits, fantàstics. Que duri!
sí, sí, sí! Iencara podien ser més :-)
Tota la raó, Francesc. Jo sóc eclèctic i no m'importa seguir les misses (messis) de diverses relicions.
Molt millor el partit contra l'Arsenal, però. En conjunt un partit desestructurat i avorridet, llevat dels moments dels gols, ohhh. Quins instants de glòria.
Sí, sí, però com tu dius: quins instants de glòria! I tota la parafarnàlia inacabable posterior...
Ara, com sempre, els petits patiments de cada setmana; aquesta, dos. Ai!
Publica un comentari a l'entrada