de la vida quotidiana: els etrusKes

Torno de la segona tanda de descans, amb les soles de les botes ja netes del sucre dels caramels que patges –cada any més joves- i reis –cada d’any més d’incògnit amb aquestes barbes i perruques que amb prou feines deixen veure el nas i un o dos ulls, segons el gest (excepte en el cas del rei negre, que ja és genuïnament negre, encara que no se sap si és rei o no, tot podria ser-, i amb una afluència de públic que sembla que augmenta i que fa petita la plaça. Deixo al nord família, els primers calçots de la temporada, sobretaules plaents d’un cop a l’any, l’helicòpter del nou veí, que avui ens ha fet una demostració particular, aus de noms desconeguts, el riu que no s’atura, crepuscles massa ràpids, un carrer amb olor de llenya que crema, lectures d’e-books i menys de paper, poques lectures de blocs a causa de les connexions en horari comercial, un pessebre amb tempesta de trons i pluja cada mitja hora...

Demà toca anar a canviar alguns presents dels reis perquè amb les presses s’han equivocat de talla o han comès altres errors atribuïbles a les presses de darrera hora. I demà comença el compte enrere de reintegració a les novetats de la rutina.

Retorn, també, a les rutines de la tele, sense cap novetat. Recordo que no fa gaires anys, un amic de la Facultat em comentava que si Ramon Colom, actualment a Millenium, havia fet carrera, era perquè ja portava vestit i corbata quan els altres anàvem a la nostra. No recordo el Colom d’aquella època i atribueixo les conclusions del meu amic a una certa enveja, però l’he anat seguint intermitentment a través dels seus programes i és d’agrair que es mantingui ferm en les seves conviccions. Avui he pogut comprovar que el seu català parlat és tant infame com el que tenia fa mil·lenis, en la remota època dels etrusques. Reconforta veure algú tan important que en aquest present de canvis constants i imprevisibles continua fidel als seus principis, sobretot als lingüístics. És un exemple.

I tot i així, hi ha dies de desconcert en què crec que encara sóc en l'època dels etruscos i al mateix temps em pregunto qui eren.

divagació economicoliterària

Fa uns dies devíeu llegir una entrevista i comentaris a Eva Gabrielsson, companya d’Stieg Larsson, en què entre altres temes parlava de la publicació, sense data encara, d’un llibre sobre fets posteriors a la mort de Larsson (ja sabeu que el pare i un germà reben els drets d’autor de la trilogia, que en algun moment, com ja vaig dir jo i ella insinua, es pot convertir en una tetralogia). Vau llegir també que uns senyors noruecs han obert un compte on els lectors de Millennium poden ingressar determinada quantitat de diners que vénen a ser una mena de drets d’autor paral·lels, un desgreuge, per a Eva Gabrielsson. Bé, podeu llegir més detalls a “La Vanguardia” (per als lectors i simpatitzants, aquí un article del maig de l'any passat) o al bloc de la Teresa Amat, que a més fa unes consideracions sobre tot plegat.

La veritat és que jo entenc perfectament la situació i l'emprenyament educat de la senyora Gabrielsson; una altra cosa és sí jo en circumstàncies semblants actuaria de la mateixa manera. No ho sé, ni tinc ganes de donar-li voltes. D’altra banda, suposo que en Larsson hagués compartit amb ella part dels diners produïts per les seves tres obres, cosa que davant de la realitat legal no té cap mena d’importància.

Bé, de fet a mi el que m’ha cridat l’atenció de l’escrit és que els organitzadors dels drets d’autor paral·lels demanin aportacions de 2,26, 5,28 i 11,32 euros segons que els lectors estiguessin enfadats, ofesos o furiosos davant la injustícia que s’ha comès amb Eva Gabrielsson. No m’he explicat bé, no estic sorprès per la gradació d’indignació dels lectors i per la diferent aportació segons la triple gradació, sinó per aquestes xifres tan estranyes. I m’ha costat una mica arribar a la conclusió que qualsevol lector més espavilat ja deu tenir clara: la petició original és en corones i no en euros, és a dir, 20, 50 i 100 corones. En fi.

P. S. Ja vaig dir que m'he llegit els dos darrers títols de la trilogia. Ara estic llegint L'home més buscat, de John le Carré (vaig per la pàgina 111). No sé fins quin punt són comparables les novel·les, però generalitzo. Les novel·les (novel·la) de Larsson, deixant de banda la singularitat de la Salander -heroïna del romanticisme modern- és d'una linialitat, malgrat les històries creuades i l'anàlisi social, i una simplicitat notable; L'home més buscat, de moment, és molt més complexa, més escèptica, més realista (no sé si l'Annabel Richter se'm convertira també en heroïna sentimental; en té possibilitats). Entenc que Millennium tingui molt més lectors que L'home més buscat, malgrat que le Carré, déu n'hi do també.

do de llengas

Després de mirar el partit del Barça –res a dir- a TV3, he fet una passada ràpida pels altres canals. M’he aturat un moment a Millennium –un interessant clàssic de la vella escola-, que aquesta nit tractava el tema de l’alimentació, assumpte que domino perfectament, com ha quedat demostrat en diverses ocasions. Just en el moment del meu zàping, l’inefable Ramon Colom, parlant no sé de què, deia: “m’he fet un liu, un enrenou*...”

El meu amic Josep Maria, company d’aula universitària d’en Colom, sosté la teoria que el noi ha fet carrera perquè portava corbata quan els altres anàvem de qualsevol manera. Li he donat voltes a la seva hipòtesi i no l’acabo de trobar versemblant, crec que hi deu haver alguna cosa més, molt més definitiva, que mai no arribaré a saber. No pot ser que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que es caracteritza per un rigor inqüestionable en l’aplicació dels seus principis**, encara no li hagi donat un toc, o potser és que la parla del presentador és un exemple d’allò de “la diversitat de la nostra societat”. De totes maneres, seria bo que advertissin –veu en off- abans de començar el programa que bona part de la parla de l'esmentat presentador i el català estàndard desitjable és pura coincidència. No sigui cosa que hi hagi alguns menors lingüístics que el prenguin com a model.

*1 1 m. [LC] So que no és la veu humana o d’un animal ni el so d’un instrument músic, so no musical degut a impulsions irregulars i confuses. El soroll de la pluja, d’una cascada, del mar. El soroll del vent, del tro. Soroll de passos, de cotxes. Des d’aquí no sentim el soroll de les onades. Posar oli a un pany perquè no faci soroll. Picant amb les maces, feien un soroll insuportable.
2 m. [LC] Agitació, bullícia, moviment de coses que es porten d’un lloc a l’altre. Sense fer renou ni brogit. Fer-ho anar tot en renou.


** La CCMA té la missió d'oferir a tots els ciutadans de Catalunya, en compliment del mandat del Parlament, un servei públic audiovisual de qualitat, compromès amb els principis ètics i democràtics i amb la promoció de la cultura i de la llengua catalana.
La producció i difusió d’aquest servei es gestionarà amb criteris d’eficiència i buscant la màxima acceptació per part del públic. Així doncs, ajudar a la consolidació i expansió de la llengua, la cultura, la identitat i la projecció internacional de Catalunya, reflectint la diversitat de la nostra societat actual, és un dels objectius principals de la CCMA...

Principis generals de la programació
Respecte a la llibertat d'expressió.
Respecte al pluralisme polític, cultural i lingüístic, religiós i social.
Promoció de la llengua i la cultura catalanes.
Respecte als principis d'igualtat i de no discriminació per raó de naixement, raça, sexe o qualsevol circumstància personal o social.

El cas és difícil, no ho nego. Sí feu una combinació amb els diversos fragments en negreta veureu que la Corporació es pot trobar amb una sèrie de contradiccions difícils de resoldre, encara que la llibertat d’expressió, el pluralisme lingüístic i la no discriminació per qualsevol circumstància personal guanyen per 3 a 1 la promoció de la llengua catalana.