el viatge continua

Parla’m, oh Musa, d’aquell de mil cares, que féu mil viatges
quan arrasà el castell i la vila sagrada de Troia.
Moltes ciutats visità, conegué el pensament de molts homes,
però també va patir per la mar, dins del pit, moltes penes,
sempre lluitant per salvar els companys, pel retorn i la vida.

Homer: L'Odissea (primers versos de la traducció de Joan F. Mira)


-Us ha arribat alguna novetat aquesta setmana?
-Té, l'han portat aquest mati mateix.
-... home, la veritat, no em sembla gaire novetat. Això em sembla que ho van escriure ... Quant fa, dos mil anys, dos mil cinc-cents...? Saps que ni sé quan ho van escriure?
-Però tu l'has llegit?
-Bé, no, però ja saps que aquestes coses tan antigues... No paren de filosofar i no n'acabes de traure'n l'aigua clara. Que no dic que no m'agradi la reflexió, però una mica d'acció també em vindria bé; fins i tot allò que en diuen les passions humanes desfermades...
-No m'has dit no sé quantes vegades que t'agrada Tarantino? Doncs en aquesta novel·la...

Deixo el diàleg, escoltat a mitges per prudència, en una llibreria del centre entre un client i el seu llibreter, en qui deu confiar, però, esclar, que et vulguin vendre l'Odissea com si fos una novetat... I tot i així, penso que l'Odissea és una novetat si no l'has llegida abans, i fins m'atreviria a dir que és més nova que moltes de les repeticions d'autors recents que, potser sense saber-ho - fem-los confiança- repeteixen el que ja hem llegit tantes vegades. I és una novetat la traducció de Joan Francesc Mira (un tast aquí) que tot i mantenir-se fidel al vers fa una versió que es pot llegir com si la història -les històries- acabessin de passar ara mateix. Quina road movie, encara que sigui per mar...! I gairebé no queda ningú viu, que anar amb Ulisses és perillós... I els que es volen aprofitar de la dona perquè el marit és absent, potser mort... però ell que torna i fa una “escabetxina”... Intriga, amors, odis... I els déus prepotents, que semblen tan volubles, i mai no saps si t'ajudaran o et seran adversos... com els polítics o els banquers o els inversors en borsa o...I ètica i estètica... I quina promesa el començament de l'obra!

La qüestió és: comences per la de Mira o per la de Riba (això sempre que no dominis gaire el grec-? Home -dona-, la de Riba de la Magrana és impossible de trobar a les llibreries ara, i la de Mira trobo que funciona perfectament, fantàsticament bé. A mi, de totes maneres, el fet que no hi hagi notes no m'agrada, que després em passo hores buscant qui és qui i tots els petits detalls que Homer, o qui sigui, no ens explica perquè a la seva època ho devia saber tothom.

no tot és Benetton

Conta'm Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim
errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;
de molts pobles veié les ciutats, l'esperit va conèixer...

Homer: L'Odissea (primers versos de la traducció de Carles Riba)


La síndrome d'Ulisses és pròpia dels emigrants i s'origina en la problemàtica que els produeix el fet de trobar-se en lluny del seu entorn habitual, en una territori més o menys estrany en què han de viure i prosperar. La síndrome es caracteritza principalment per un estrès crònic que pot derivar en patologies diverses. La primera formulació de la síndrome la realitzà Joseba Achotegui, professor de la Universitat de Barcelona, l'any 1980. M'assabento de força detalls de la síndrome a través del treball de recerca d'una alumna de l'any passat.

Aquest any continuo de tutor de primer de batxillerat. Han arribat al grup dues alumnes noves que ara deuen deuen portar uns dotze mesos a Catalunya. Una va venir del Nepal i l'altra de la Xina. Dic el seu país d'origen sense expressar cap preferència, simplement seguint l'ordre alfabètic dels seus cognoms que les ha col·locat una al costat de l'altra. He parlat una mica amb les dues i sembla que s'estan adaptant molt bé i han estat ben acollides. Tenen més o menys clar què volen i si tot va com desitgen potser ho aconseguiran. A la xinesa li agrada fer figures de paper que després regala als seus companys i companyes (no sé si un cor donat a l'atzar va ser interpretat correctament pel noi que el va rebre). Totes dues entenen bé el català, tot i que em diuen que potser explico massa de pressa. Quan parlen encara no tenen prou fluïdesa, però es fan entendre perfectament. Entre elles, esclar, parlen en català, i quan tenen alguna dificultat recorren a l'anglès...

De fet no vull parlar de les noies, sinó del treball de recerca. Al final del treball hi ha unes quantes entrevistes, totes amb dones de procedència diversa. Entre altres preguntes, se'ls demana què és el que els va costar més en el seu procés d'adaptació i què ha estat el millor i el pitjor que s'han trobat. La resposta d'una xinesa: El pitjor? Res. Nosaltres som optimistes. Curiosa també la resposta d'una de les dues que té el castellà com a llengua materna: El pitjor ha estat la dificultat de l'idioma, el català. L'altra, més jove, es queixa que quan va arribar al col·legi li parlaven en català: ...idioma que no era el meu. Podem dir que no em van ajudar en la integració. Ai, Catalunya!

remodelacions

Ja us heu fixat que des de fa uns quants dies tinc renovat l’aspecte extern del bloc. He passat de certa austeritat a una exuberància potser no tropical, però prou evident. Feia temps que em mirava les noves prestacions de blogger, molt més funcionals, però em feia por que amb el canvi se’m perdessin alguns posts, com havia sentit dir en algun lloc. Al final vaig pensar que jo ja m’havia llegit les meves anotacions i que segurament no ho tornaria a fer; em sabia greu també per alguns comentaris: aquestes complicitats que ajuden a donar vida al que escrius. Bé, m’hi vaig posar i tot va funcionar més o menys bé, excepte els comptadors de visites i alguna altra cosa que he hagut d’afegir posteriorment.


De vegades va bé canviar els mobles de lloc, pintar les parets, afegir algun objecte. Entre els objectes nous, hi ha l’enquesta que no tenia cap altre objectiu més que el de veure si funcionava i les ganes de participar de la gent. Ara acabo d’afegir un calendari, d’aquells que podríem anomenar de bloc, que tampoc no serveix de gaire res però que fa joc amb la resta. Part del material de la dreta és piratejat a partir del botó dret del ratolí: s’entra en un bloc i es tria “visualitza el codi font”, es copia el que interessa i s’afegeix a la plantilla després d'algun petit canvi; bé ja ho deveu saber.



Sobre l’enquesta, he de manifestar que els guanyadors són els qui van votar L’Odissea. La imatge, pertany a una escultura que es troba al passeig marítim de l’Ampolla i em va sorprendre positivament veure que es dedicava a la lectura o, si voleu, a l’aventura, que tot és el mateix. L’Ampolla ha prosperat molt darrerament, al menys externament. El seu passeig, llarguíssim, vorejant la mar, és molt agradable i encara ho serà més quan s’acabin els darrers detalls. Al mateix temps, però hi ha aspectes urbanístic que clamen al cel i que, si no m’equivoco, tindran continuïtat (els clams i l'urbanisme). A curt termini no hi ha res a fer: és el progrés, el moviment que crea riquesa en moltes o poques butxaques, la planificació per al futur més immediat i la manca d’interès en el futur més llunyà. N’hi ha que encara ho fan pitjor, em dirien alguns planificadors. Segur, només cal llegir els diaris.