el viatge continua

Parla’m, oh Musa, d’aquell de mil cares, que féu mil viatges
quan arrasà el castell i la vila sagrada de Troia.
Moltes ciutats visità, conegué el pensament de molts homes,
però també va patir per la mar, dins del pit, moltes penes,
sempre lluitant per salvar els companys, pel retorn i la vida.

Homer: L'Odissea (primers versos de la traducció de Joan F. Mira)


-Us ha arribat alguna novetat aquesta setmana?
-Té, l'han portat aquest mati mateix.
-... home, la veritat, no em sembla gaire novetat. Això em sembla que ho van escriure ... Quant fa, dos mil anys, dos mil cinc-cents...? Saps que ni sé quan ho van escriure?
-Però tu l'has llegit?
-Bé, no, però ja saps que aquestes coses tan antigues... No paren de filosofar i no n'acabes de traure'n l'aigua clara. Que no dic que no m'agradi la reflexió, però una mica d'acció també em vindria bé; fins i tot allò que en diuen les passions humanes desfermades...
-No m'has dit no sé quantes vegades que t'agrada Tarantino? Doncs en aquesta novel·la...

Deixo el diàleg, escoltat a mitges per prudència, en una llibreria del centre entre un client i el seu llibreter, en qui deu confiar, però, esclar, que et vulguin vendre l'Odissea com si fos una novetat... I tot i així, penso que l'Odissea és una novetat si no l'has llegida abans, i fins m'atreviria a dir que és més nova que moltes de les repeticions d'autors recents que, potser sense saber-ho - fem-los confiança- repeteixen el que ja hem llegit tantes vegades. I és una novetat la traducció de Joan Francesc Mira (un tast aquí) que tot i mantenir-se fidel al vers fa una versió que es pot llegir com si la història -les històries- acabessin de passar ara mateix. Quina road movie, encara que sigui per mar...! I gairebé no queda ningú viu, que anar amb Ulisses és perillós... I els que es volen aprofitar de la dona perquè el marit és absent, potser mort... però ell que torna i fa una “escabetxina”... Intriga, amors, odis... I els déus prepotents, que semblen tan volubles, i mai no saps si t'ajudaran o et seran adversos... com els polítics o els banquers o els inversors en borsa o...I ètica i estètica... I quina promesa el començament de l'obra!

La qüestió és: comences per la de Mira o per la de Riba (això sempre que no dominis gaire el grec-? Home -dona-, la de Riba de la Magrana és impossible de trobar a les llibreries ara, i la de Mira trobo que funciona perfectament, fantàsticament bé. A mi, de totes maneres, el fet que no hi hagi notes no m'agrada, que després em passo hores buscant qui és qui i tots els petits detalls que Homer, o qui sigui, no ens explica perquè a la seva època ho devia saber tothom.