bucle

Durant aquests anys d’escriptura al bloc, he anat parlant de temes ben diversos, encara que els llibres i la literatura ha estat possiblement el més freqüent. Tinc una idea vaga, llunyana,  de moltes històries sobre les quals he dit alguna cosa; algunes, però, les he oblidat completament. En alguns casos, a més,  se m'atribueixen paraules que mai no he escrit. Ho he pogut comprovar en consular a través del meu comptador de visites les paraules que han escrit a Google aquests darrers dies alguns internautes i que els han portat fins aquestes pàgines. Per exemple:

Homeotelèuton
Quan devia parlar d’aquesta figura? Ho busco i decobreixo que era una anotació sobre Queneau que només va tenir un comentari, tot i que després va donar pas al magnífic –no parlo per mi- transformacions, que qui sap si reprendrem alguna vegada, tot i que ara ens dirien que plagiem Lluís Lluís.

Claritromicina en nens
Aquest altre nom complicat m’és en aquest moment desconegut. En devia parlar referint-me a alguna de les meves malalties transitòries, però és segur que no em referia, malgrat la meva ingenuïtat, a les dosis adequades als nens. Ho sento.

Endevinalla sobre bigotis
Refrany del planeta Júpiter
Refranys a l’hora de menjar calçots
Tres casos en què estic segur que Víctor –ja li feu de mecenes? Jo encara no he col·laborat, i només queden 30 dies- podria dir força coses. Tinc el convenciment que jo no vaig satisfer les expectatives dels demandants.

La veritable història del llop
Quin llop? Qui pot buscar això? Què sé jo de llops, excepte del de Terra Baixa? Ara m’imagino algú que en un futur buscarà el llop de Guimerà i farà cap aquí. Quin desencís!

BAR BODEGA SIRUELA EN HOSPITALET
Asseguro que no hi he estat mai –no?-, però potser hi hauria d’anar. És la seu de l'editorial a Catalunya? M’hi posaré el cap de setmana.

Espero que durant les vacances heu repassat la química
Deixant de banda que jo no hagués fet servir aquest temps verbal, puc afirmar que el meu coneixement de química –si és que és química- no va més enllà de la composició de l’aigua, de la d’abans. Però m’intriga: què devia buscar?

Els cabells femenins com a figura retòrica al poema distret de gabriel ferrater
Concreto únicament aquesta cerca literària per dir que ja m’agradaria poder respondre preguntes com aquesta.

Quan va tardar colon a arrivar a america
Penso que potser ho sabia quan feia primària, però ara, ni que em matessin.

I les preguntes sense resposta –perdó, perdó- continuen sense aturador. Acabo amb una mica de música.

“subete a colon subete a colon” sisa
Aquesta, del meu pensador galàctic preferit, me la sé: discurs de les festes de la Mercè, tram final. Llàstima que no tingui la música.


Súbete a Colón, súbete a Colón,
desde allí verás la gran Barcelona.
Súbete a Colón, súbete a Colón,
más cerca del cielo te sentirás.
Súbete a Colón, súbete a Colón,
en el ascensor, a pie o en avión.

l'inventor de refranys

Fa uns dies vaig enviar els meus refranys a Víctor Pàmies. Li afegia un refrany en llatí: “In mensibus erratis in solem non estatis” que és una mena de simplificació més entenedora i d’anar per casa de “In mensibus erratis non ad solem aponatis”, és a dir, “en els mesos que tenen erra (de setembre a abril) no t’estiguis al sol”; ja sabeu, per allò dels contrastos de temperatura que et poden produir un bon refredat. Li comentava alguna cosa així com que considero que a la fi el llatí no és res més que un català antic, i ara afegeixo que encara el parlen alguns immobilistes i el clergat. No sé si colarà la cosa.

De fet, a mi el que m’agradaria és ser inventor de refranys i poder comprovar un dia que alguna de les meves creacions, sempre fonamentades en l’experiència viscuda o observada, es diu en un poblet perdut en la natura i es considera una mostra de saviesa ancestral que té un origen llunyà en el temps, de quan es parlava molt i es llegia poc.

Sense posar-m’hi gaire, se m’acuden alguns refranys més o menys localistes als quals no sé si es pot trobar gaire utilitat. Per exemple: “Faci sol o faci lluna, no et deixis mai una engruna”, o “Quan arriba el vent de dalt (és a dir, el mestral), ja no queda ni un pardal”. En aquest, una mica críptic, caldria ser un expert en meteorologia, ornitologia i potser agricultura per saber-lo aplicar, però segur que trobaríem algun entès que l’explicaria amb tota propietat. En aquest darrer és veuria clarament la finalitat, però en canvi es desconeixeria el personatge, tot i que quedaria clar que en algun lloc fou conegut per la seva extraordinària longevitat: “Cada dia un bon raig d’oli i viuràs més que Diloli.” Hi ha refranys on apareixen noms propis de persones no identificables o identificades?

Si convingués també podria fer refranys més moderns. Per exemple: “Qui pren massa cocaïna, no s'adona que s'arruïna.”. Refranys sobre la tele, Internet, la informàtica, els premis literaris, etc. Al principi la gent desconfiaria d’aquestes modalitats, perquè el que volem són sentències de provada solvència, però amb el pas del temps... Per cert, em pregunto si es poden datar els refranys.

En resum, que trobo que ser inventor de refranys ha de ser una feina interessant, agradable i agraïda, honesta. Per als més ambiciosos té sobretot dos inconvenients, que el teu nom no passa a la posteritat i que es tracta d’una activitat sense ànim de lucre.

Va, envieu els vostres refranys a Víctor i, sisplau, mireu de no intentar fer-li passar alguna sentència de collita pròpia encara que us considereu capaços de millorar la saviesa popular, cosa que és molt possible.


Addenda

Quants als refranys moderns, crec que per assegurar el seu pas a la posteritat han de ser una mica reaccionaris, contraris al progrés, com molts dels antics; han de tractar un tema d’actualitat (i de futur) que divideixi sectors socials, ideològics o territorials, que creï enfrontaments, encara que sigui de forma desigual; han de procurar fer una mica de por, fins i tot tenir tendència a l’apocalipsi; han d’intentar generalitzar però singularitzar al mateix temps (res de plurals inicials)... Estic segur que els lectors sabreu trobar més requisits a partir de l’exemple que cedeixo a qui el vulgui fer servir: “Cementiri nuclear, bona vida i mala mort.” Evidentment, amb “bona vida i mala mort” o, encara millor, “mala vida i pitjor mort” es poden fer múltiples variacions.