20.1.11

bucle

Durant aquests anys d’escriptura al bloc, he anat parlant de temes ben diversos, encara que els llibres i la literatura ha estat possiblement el més freqüent. Tinc una idea vaga, llunyana,  de moltes històries sobre les quals he dit alguna cosa; algunes, però, les he oblidat completament. En alguns casos, a més,  se m'atribueixen paraules que mai no he escrit. Ho he pogut comprovar en consular a través del meu comptador de visites les paraules que han escrit a Google aquests darrers dies alguns internautes i que els han portat fins aquestes pàgines. Per exemple:

Homeotelèuton
Quan devia parlar d’aquesta figura? Ho busco i decobreixo que era una anotació sobre Queneau que només va tenir un comentari, tot i que després va donar pas al magnífic –no parlo per mi- transformacions, que qui sap si reprendrem alguna vegada, tot i que ara ens dirien que plagiem Lluís Lluís.

Claritromicina en nens
Aquest altre nom complicat m’és en aquest moment desconegut. En devia parlar referint-me a alguna de les meves malalties transitòries, però és segur que no em referia, malgrat la meva ingenuïtat, a les dosis adequades als nens. Ho sento.

Endevinalla sobre bigotis
Refrany del planeta Júpiter
Refranys a l’hora de menjar calçots
Tres casos en què estic segur que Víctor –ja li feu de mecenes? Jo encara no he col·laborat, i només queden 30 dies- podria dir força coses. Tinc el convenciment que jo no vaig satisfer les expectatives dels demandants.

La veritable història del llop
Quin llop? Qui pot buscar això? Què sé jo de llops, excepte del de Terra Baixa? Ara m’imagino algú que en un futur buscarà el llop de Guimerà i farà cap aquí. Quin desencís!

BAR BODEGA SIRUELA EN HOSPITALET
Asseguro que no hi he estat mai –no?-, però potser hi hauria d’anar. És la seu de l'editorial a Catalunya? M’hi posaré el cap de setmana.

Espero que durant les vacances heu repassat la química
Deixant de banda que jo no hagués fet servir aquest temps verbal, puc afirmar que el meu coneixement de química –si és que és química- no va més enllà de la composició de l’aigua, de la d’abans. Però m’intriga: què devia buscar?

Els cabells femenins com a figura retòrica al poema distret de gabriel ferrater
Concreto únicament aquesta cerca literària per dir que ja m’agradaria poder respondre preguntes com aquesta.

Quan va tardar colon a arrivar a america
Penso que potser ho sabia quan feia primària, però ara, ni que em matessin.

I les preguntes sense resposta –perdó, perdó- continuen sense aturador. Acabo amb una mica de música.

“subete a colon subete a colon” sisa
Aquesta, del meu pensador galàctic preferit, me la sé: discurs de les festes de la Mercè, tram final. Llàstima que no tingui la música.


Súbete a Colón, súbete a Colón,
desde allí verás la gran Barcelona.
Súbete a Colón, súbete a Colón,
más cerca del cielo te sentirás.
Súbete a Colón, súbete a Colón,
en el ascensor, a pie o en avión.

4 comentaris:

Allau ha dit...

Pere, la imatge de nosaltres que reflecteix Google és, per dir-ho suaument, del tot inexacta. Ara, demostra que més enllà de les nostres fronteres existeixen necessitats del tot inabastables.

Jesús M. Tibau ha dit...

és divertit comprovar quines paraules porten al teu blog. Jo de tant en tant també les recullo per a fer-ne algun post. Per exemple, en cito dues que són bastant poètiques:
"Ara que tot és tan imperfecte"
"Flor que es mou buscant el sol"

Clidice ha dit...

No m'ho miro mai, ho havia fet alguna vegada al principi, però ara, em sap greu dir-ho, passo de les estadístiques. Per cert, que tenia una tieta que sempre deia: "me pones a Colón", per la cosa de l'exasperació :) És clar que aleshores era la cosa més alta de Barcelona :)

pere ha dit...

Cert, Allau: prou inexacta. Només em sap greu per als qui creuen que el temps és or.

De tant en tant és una diversió curiosa, Jesús. En el meu cas, a més, sorprenent en el sentit que sovint no recordo haver escrit ers sobre temes que realment he tractat.

Ja ho veus, Clidice, a mi em serveix per xerrar una estoneta. També per veure quins buscadors estan més de moda, sistemes operatius, etc.
Jo crec que ho deia perquè l'assenyalaven amb el dit :-)