tendències

Ara no sé exactament per què, segurament per una curiositat desenfeinada, vaig intentar buscar quina era la paraula que tenia més entrades a Google. No vaig tenir sort, però en canvi em vaig distreure mirant quines eren les cerques més freqüents l'any passat. El rànquings presentats per Google Trends es divideixen en diversos apartats i s'agrupen per estats, de manera que encara no vaig trobar què busquen els catalans amb més insistència. Quant a Espanya -imagino que cal incloure els catalans-, en el llistat general, l'ordre és el següent:

1. Jocs Olímpics de Rio. 2. Eurocopa 2016. 3. Pokemon go. 4. iphone 7. 5. Eleccions EEUU

Dels llistats específics, em va resultar especialment instructiu el que s'encapçala per Com ser...:

1. Com ser més carismàtic. 2. Com ser una persona segura i confiada. 3. Com ser donant de medul·la . 4. Com ser model. 5. Com ser entrenador Pokemon go. 6. Com ser blogger. 7.Com ser famós a Instagram. 8. Com ser professional d'Habitissimo. 9. Com ser la noia més intel·ligent. 10. Com ser una persona de matins.

El número 10, ho dic per si no queda clar, vol dir com ser una persona matinera. No cal que opini sobre cada punt; de fet, l'únic que em va sorprendre realment és el tercer: tanta gent vol ser donant? Potser em va sorprendre i entendrir una mica el 9: les noies (no els nois) buscant a la xarxa no la bellesa, no l'èxit econòmic, no..., sinó la intel·ligència; de fet la intel·ligència suprema si fem cas al “més”. Com que la intel·ligència és un concepte que em resulta més aviat vague i pluridimensional, vaig voler veure quin és la primera opció que presenta Google quan escrius, en castellà: Cómo ser la chica más inteligente. Vaig veure la primera, la segona, la tercera... En fi, deixo les reflexions per un altre moment; la conclusió és que tot és possible, a Internet, més.

l'alfabet del meu Google

Sense adonar-me'n toco intro quan encara només tinc una lletra i Google, sempre al meu servei, em suggereix en primer lloc la lletra O de la Wikipedia. No em sembla un resultat gaire engrescador, més aviat em decantaria per algunes opcions posteriors. Continuo des del principi el joc començat accidentalment. Cap interès, encara que podria entretenir-me a inventar conclusions; només una estadística en algun moment sorprenent. Miraré de continuar fent preguntes més llargues.

A: Vitamina A - Wikipedia, la enciclopedia libre

B: Home. Ediciones B. Grupo Zeta

C: (lenguaje de programación) – Wiquipedia, la enciclopedia libre.

D: Vitamina D – Wiquipedia, la enciclopedia libre

E: e = 2,71828182846

F: Bienvenido a Facebook...

G: Gmail

H: Sing in (hotmail)

I: Universitat Jaume I

J: J - Wikipedia, la enciclopedia libre

K: K – Wikipedia, la enciclopedia avanzada

...:  lletres a la Wiki

Q: Revista| noticias Música y opiniones. Videos, fotos de la banda (qtmusic...)

R: R teléfono internet televisión móvil (www.mundo-r.com)

S: S – Wikipedia, la enciclopedia libre

T: Twitter

U: Welcome to the United Nations. It's Your World

V: V (serie de televisión de 1983) Wikipedia, la enciclopedia libre.

W: W- Wikipedia, la enciclopedia libre

X: X. Org

Y: You Tube

Z: Z- Wikipedia, la enciclopedia libre

P.S. M'ha encuriosit la resposta a la lletra i. Faig una segona provatura: Universitat Rovira i Virgili. La universitat pública de Tarragona. Ostres, un pique universitari? Els rànquings de Google canvien en un instant; la virtualitat és així.

bucle

Durant aquests anys d’escriptura al bloc, he anat parlant de temes ben diversos, encara que els llibres i la literatura ha estat possiblement el més freqüent. Tinc una idea vaga, llunyana,  de moltes històries sobre les quals he dit alguna cosa; algunes, però, les he oblidat completament. En alguns casos, a més,  se m'atribueixen paraules que mai no he escrit. Ho he pogut comprovar en consular a través del meu comptador de visites les paraules que han escrit a Google aquests darrers dies alguns internautes i que els han portat fins aquestes pàgines. Per exemple:

Homeotelèuton
Quan devia parlar d’aquesta figura? Ho busco i decobreixo que era una anotació sobre Queneau que només va tenir un comentari, tot i que després va donar pas al magnífic –no parlo per mi- transformacions, que qui sap si reprendrem alguna vegada, tot i que ara ens dirien que plagiem Lluís Lluís.

Claritromicina en nens
Aquest altre nom complicat m’és en aquest moment desconegut. En devia parlar referint-me a alguna de les meves malalties transitòries, però és segur que no em referia, malgrat la meva ingenuïtat, a les dosis adequades als nens. Ho sento.

Endevinalla sobre bigotis
Refrany del planeta Júpiter
Refranys a l’hora de menjar calçots
Tres casos en què estic segur que Víctor –ja li feu de mecenes? Jo encara no he col·laborat, i només queden 30 dies- podria dir força coses. Tinc el convenciment que jo no vaig satisfer les expectatives dels demandants.

La veritable història del llop
Quin llop? Qui pot buscar això? Què sé jo de llops, excepte del de Terra Baixa? Ara m’imagino algú que en un futur buscarà el llop de Guimerà i farà cap aquí. Quin desencís!

BAR BODEGA SIRUELA EN HOSPITALET
Asseguro que no hi he estat mai –no?-, però potser hi hauria d’anar. És la seu de l'editorial a Catalunya? M’hi posaré el cap de setmana.

Espero que durant les vacances heu repassat la química
Deixant de banda que jo no hagués fet servir aquest temps verbal, puc afirmar que el meu coneixement de química –si és que és química- no va més enllà de la composició de l’aigua, de la d’abans. Però m’intriga: què devia buscar?

Els cabells femenins com a figura retòrica al poema distret de gabriel ferrater
Concreto únicament aquesta cerca literària per dir que ja m’agradaria poder respondre preguntes com aquesta.

Quan va tardar colon a arrivar a america
Penso que potser ho sabia quan feia primària, però ara, ni que em matessin.

I les preguntes sense resposta –perdó, perdó- continuen sense aturador. Acabo amb una mica de música.

“subete a colon subete a colon” sisa
Aquesta, del meu pensador galàctic preferit, me la sé: discurs de les festes de la Mercè, tram final. Llàstima que no tingui la música.


Súbete a Colón, súbete a Colón,
desde allí verás la gran Barcelona.
Súbete a Colón, súbete a Colón,
más cerca del cielo te sentirás.
Súbete a Colón, súbete a Colón,
en el ascensor, a pie o en avión.

Google contra el cava català?

Llegeixo que Nicole Wong, vicepresidenta de Google, va dir al Congrés nord-americà que Espanya, juntament amb Xina, Índia, Iran, Etiòpia, etc. és un dels països que censura la seva empresa-sense ànim de lucre, impulsora de la llibertat digital (no vull dir la d'aquí) i de qualsevol altra, de la informació sense fronteres, símbol del progrés, etc .- pel fet d'haver ordenat el bloqueig l'any 2007 de dos blocs que demanaven el boicot del cava català (més informació aquí).

És d'agrair que la justícia encara sigui bàsicament una qüestió estatal i no s'esmenti que qui va ordenar el bloqueig va ser el Jutjat Mercantil número 2 de Barcelona, perquè si no constaria Catalunya com la inductora a la censura contra la llibertat d ' expressió i tindríem tot el galliner esvalotat, amb raó.

En aquests temps d'informacions instantànies en què poques vegades ens preguntem o intentem esbrinar tots els elements que originin les notícies i tenim tendència a opinar a partir dels fragments que ens arriben, les declaracions de la vicepresidenta de Google-monopoli de facto d'un sector important d'Internet-són un dels paradigmes de la perversió de la societat actual: democràcia = llibertat sense límits = puc dir el que em sembli i després ja es veurà; si m'equivoco ja es defensaran els acusats. La censura als blocs de Google proposada per un tribunal d'un país democràtic s'ha de considerar un atemptat a la llibertat d'expressió? Hi ha algú que pugui prohibir alguna cosa?

Vol dir la queixa de Google que són partidaris de la total llibertat d'expressió i que es fan responsables de totes les opinions que apareixen als seus blocs i que per tant els tribunals de qualsevol país els poden portar a judici si en els seus blocs és fa, per exemple, una apologia del terrorisme, del nazisme o de qualsevol altre isme mal vist al món occidental? Google em tancarà el bloc, al menys preventivament, si a algú, sense cap explicació, justificació o argument, se li acut fer un clic a la part superior on diu "Informa d'un abús". Ho provem? Però, quin abús puc fer només a través de la paraula? És un abús haver arribat a escriure un apunt tant poca-solta? Em portaran als tribunals si començo una campanya contra ells amb arguments aparentment, o no, versemblants? I si proposés des d'aquí que migréssim a un altre espai? Ja sé, em direu: "fes-ho tu, que portes molt de temps per aquí." Ei, els de Google, no vul represàlies, que tot això ho dic de broma.

És possible que el titular del'apunt d'avui respongui a la realitat? No m'estranyaria que algun mitjà de comunicació me'l copies sense el signe d'interrogació.