cercles concèntrics

Fa mesos, potser anys, que no llegeixo llibres nous de memòries, o dietaris o coses semblants, tret, suposant que ho sigui, de Tractat de Geografia, d’Isidor Cònsul i d’algunes pàgines d’obres velles més d’un cop rellegides. Aquest tipus de literatura, en la mesura que hi ha una tria de moments amb intencions diverses per part de l’autor i també tenint en compte que la memòria endolceix o agria un passat sempre boirós, no deixa de ser una obra de ficció, per molt que a les llistes habituals aparegui en altres modalitats.

Em crida l’atenció que Memòries. Temps de construir (1980-1993), de Jordi Pujol (1930) figuri com el llibre més llegit entre els de no ficció en algunes llistes de les darreres setmanes. No ho entenc. Quin interès pot tenir la parcialitat de Pujol, de qui coneixem els resultats, contada, a més, a través de la prosa d’un altre? El llegeixen els que no el coneixen i també els que el coneixen? En canvi, a priori m’interessen més els llibres de dos autors d’aproximadament la mateixa generació –què són deu anys de diferència?-: Seductors, il·lustrats i visionaris, de J. M. Castellet (nascut l’any 1926) i Confesiones de una vieja dama indigna (comprovo que en un lapsus m’havia deixat la paraula dama), d’Esther Tusquets (nascuda el 1936). En els tres casos, tot i que ens hàgim creuat en alguna ocasió, la meva experiència vital i social imagino que té poc a veure amb la seva i no obstant això, o potser per això, no deixa d’atreure’m en els dos darrers casos de fer una mirada a la seva percepció del món interior i exterior i a seva manera d’explicar-lo. Llegiré algun dels tres llibres? No ho sé. Encara una pregunta que sempre em faig en aquests casos i que difícilment troba respostes prou satisfactòries: per què han decidit, com molts de nosaltres, publicar el seu passat –o el seu present-? Ho saben? Ho sabem?

dietaris en lletra petita

No sé si els dietaris en lletra petita en agendes de mides reduïdes poden dir gaire res. Després, potser sí.

5, 6, 7 de desembre de 2008

Arribem el divendres a quarts d'onze. No hi ha cap veí. La meva cunyada ens ha encès la calefacció i la casa ha agafat una bona temperatura. Sopem una amanida i pizza. No veig Venus ni Júpiter. La lluna, molt emboirada. Orió apareix incomplet, intermitent, etc. Fa una temperatura suportable, però massa humitat. Llegeixo el volum 45 de l'Obra Completa de Pla: Per acabar; ja en parlaré.

L'endemà, aquí, no sembla un dia especialment constitucional, malgrat que al diari hi insisteixin. Núvols fins i estones de sol o viceversa. Durant el matí, les botigues obertes, que s'omplen molt passades les onze. Compro el primer torró de la temporada, a can Batlle. Ningú no sap on para en L. Anem a fer un vol en cotxe. Els camps descansen tristos, però magnífics entre la tardor i l'hivern. Havent dinat, una mica de passejada fins al riu. Si no bufa el vent, el dia és agradable, però s'enfosqueix massa aviat. Passo bona part de la tarda a casa de la D. muntant-li un programa a l'ordinador i pujant cançons al seu Ipod. Planifiquem els menjars de les festes –dubtes- i fem recompte dels assistents. Faig fotos, com la que es veu a la capçalera. Aquest any em diverteixo més que mai veient el Barça; entenc que els gols ajuden. Sopar lleuger a la mitja part. Escric. Per acabar llegeixo –tinc poca cosa a part de Pla- una estona Per acabar, ja al llit.

Em llevo tard. Llegeixo potser una horeta. Anem fins a l'Estartit. Es veu poca gent. La mar en calma. Les Medes semblen a tocar. Aquests pobles de la costa produeixen una certa tristor, tan buits, fora de temporada. Faig les mateixes fotos per enèsima vegada. Com de costum, anem a dinar a Palau-sator. Pleníssim. I, fora de costum, demano postres: un gelat de coco, amb melmelada -o és confitura?- de taronja amarga i xocolata negra calenta que em serveixen –condició imprescindible- en una tasseta a part. M'ho he de barrejar al meu gust. Molt bo. S'acaben la xocolata que em sobra. Surto a fumar. Un pastor alemany, vell i de caminar artrític, ensuma una nena d'uns sis anys que es queda completament immòbil. Em quedo també immòbil, disposat a actuar. Quan el gos, inofensiu i curiós, marxa, la vaileta corre esperitada, plorant a llàgrima viva, cau davant de la porta i perd la pilota virolada, però no s'atura a recuperar-la. Poc després, més calmada, surt protegida pels seus pares i altres familiars i, amb la meva ajuda, troben la pilota. El gos vell jeu sobre l'herba rossegant un os vell. Passegem pels carrers del poble. Les llums de Nadal són exigües, inconsistents, ridícules. S'anuncia la quina del desembre. Els meus nebots em regalen un flam gegantí, intueixo que dolcíssim. Continuo llegint Pla i enllestint feina endarrerida. Dintre d'una estona, abans de sopar, tornarem a sortir pels carrers deserts. Demà em passejaré pel mercat, que aquí s'escau en dilluns. Copio aquests tres textos:


1965. 8 de desembre

La Mare de Déu. Dia cobert, però aire de tramuntana, de vegades fresca. Havia de venir Pàniker, però no ha vingut. Carta de Luján. Havent dinat, al foc. No faig res. A Palafrugell a peu. Tramuntana. A can Miquel. A l'estanc. Anat fins a Plaça Nova. M'encamino cap a casa. Trobat el fill de Facundo i pago la contribució del camp d'en Calonge. Emprenc el camí. M'aconsegueix el fill de Vergés i senyora i em porta als xiprers. Arreglo el foc. Al llit. Montaigne. Gran impressió. Sopo, fred, a la xemeneia. Torno al llit. Montaigne fins a les sis.

Josep Pla: Notes per a un diari 1965, dins Per Acabar, Obra Completa, vol. 45. Edicions Destino, 2005.

1966. 8 de desembre -dijous- Buenos Aires (R. M.)

En llevar-me sento ploure. Tot el matí al llit. Llegit Durrell amb calma. El desori immens. On som? Tot això, val la pena? L'A. del sud, val la pena? Els diaris -els diaris vells. Em sento refredat i deprimit. El menjar, horrible -en part perquè no han pogut sortir per la pluja. Passat part del matí i una gran part de la tarda al llit. Ni ordre ni concert. Una cosa realment curiosíssima. De vegades em sembla que no sé on sóc. La ràdio i la televisió engegades permanentment. És una cosa que no para mai, d'una banalitat que no admet comparació. Menjats ous ferrats per dinar i per sopar. Horrible. La cosa dels animals fa feredat. Fins on es pot arribar! Havent sopat de seguida me'n vaig al llit. Tanco la porta. Miro de dormir. A la matinada em desperto i sento que plou i que els animals lladren. Tot estranyíssim.

Josep Pla: Notes per a un diari 1966, dins Per Acabar, Obra Completa, vol. 45. Edicions Destino, 2005.


1967. 8 de desembre, divendres. El mas.

Em llevo quan ve Pere per dinar. Tendència a plovisquejar. Fa un dia molt tardoral, fred i humit. Teresa ha fet un bon foc a la llar i dinem sota la campana. Bon dinar. Acabat de prendre cafè, ve Clavaguera, el poeta, que ha vingut a Pals per una nena malalta. Parlem llargament sobre les activitats literàries de Clavaguera: la seva presència al premi Carles Riba i el senyor de Mataró que li vol editar els escrits. Marxa Pere i després el senyor Clavaguera. Em poso a treballar en el “Turró” i acabo d'arreglar el primer volum d'”Homenots”. Em sembla vagament que potser haurà quedat bé. Pere torna a quarts de vuit, m'arreglo i anem a Palamós. Gallart, el trobo fotudet. Li regalo el volum sisè i li porto els exemplars de “Destino” de l'últim quadrimestre, perquè em penso que ja no en sortiran més fins al febrer. Gran cordialitat. Tornem al poble, vaig a l'estanc i emprenem la marxa a l'Ast per sopar amb Quintà, que ve de Perpinyà. Perdiu amb col de Brussel·les, bastant bona. Quintà porta formatge francès i una ampolla de Beaujolais. Bon sopar. Bastant de gent. Quintà em dona els “Mondes”. Tornem a casa. Al llit. Arreglo encara els “Homenots” (primer volum) número l'original. Molta feina. Maia i Frank arribaren ahir -em diu Pere. No tinc son. Ha estat la Puríssima -la Mare de Déu de desembre.

Josep Pla: Notes per a un diari, dins El viatge s'acaba, Obra Completa, vol. 39. Edicions Destino, 2005.

Curioses notes d'agenda, tan tallades, tan exemptes de “literatura”, sobretot les dues primeres, que no van ser gens retocades (?). En algun moment, un pèl depriments, per què? Ja fa temps que em ronda pel cap obrir un bloc dedicat exclusivament a escrits de Pla, sobretot a aquells textos més o menys breus i biogràfics que per una o altra raó em criden l'atenció mentre vaig llegint-los. No sé sí ho faré, per mandra, perquè no estic segur que puguin interessar els altres i, també, perquè els hereus de l'escriptor, que no conec, en tenen els drets de publicació, suposo.