He seguit una mica -una miqueta- les
festes de la Mercè, en part directament i força més, però a
l'atzar, a través dels mitjans de comunicació. Aquestes festes
d'inici de tardor em semblen molt bé i si no hi participo gaire és
únicament... En fi, no té cap importància.
Em vaig llegir el discurs inaugural de
Pérez Andujar que em va despertar complicitats i, inevitablement,
nostàlgies. No vaig tenir cap interès a informar-me del pregó
alternatiu de Toni Albà: on s'és vist que es proposi una
alternativa a allò que no es coneix? Em vaig llegir la salutació de
l'alcaldessa que ja em sembla bé; el millor per als discursos de
presentació dels actes és no ser gaire original, potser per això
em va sobrar, copio textualment: ... sense cap agressió masclista ni
cap discriminació envers cap col·lectiu. L'alcaldessa m'ofèn i si
li perdono les especificacions és perquè és nova en el càrrec
o..., m'abstindré d'adjectivacions que podrien semblar ofensives.
Mentrestant, el piromusical coincideix
amb els resultats de les autonòmiques de Galícia i el País Basc.
Res a dir, fa anys que els gallecs, els bascos i els piromusicals
barcelonins presenten poques sorpreses.
