28.6.15

en la calor de la tarda


Continuo escoltant els discursos del polítics d'aquí i d'allà. Per què? No ho sabria dir; per si de cas. Cap ni un proposa de moment un canvi de les estructures d'estat, del funcionament diferent del sistema democràtic, només petits pedaços per acontentar el personal o els mateixos comunicants, cosa que és el mateix. Suposo que encara haurà de passar molt de temps, més del que jo tindré, perquè facin propostes substancials. Tot és petit, mínim, irrisori.

No tinc cap dubte que l'element definitiu, majoritàriament decisori, a l'hora de votar en les properes eleccions autonòmiques i estatals serà fruit d'una – de dues- abstracció: Catalunya-Espanya. Més enllà d'altres propostes dels partits, els votants elucubraran sobre el tractament del tema per part dels candidats. Els candidats ho saben, i a mesura que s'acosti el moment dels vots, tema i variacions seran motiu principal del seus discursos. En el cas d'ERC -CDC no m'interessa- ja fa temps que ho és; llàstima, perquè tampoc en cal abusar, sinó deixar anar el cartutx estratègicament, que no sembli que només se'n té un o qu els altres encertaran necessàriament la diana.

Durant molt de temps he pensat que era un error que les autonòmiques -plebiscitàries, sí- fossin anteriors a les estatals, que era millor veure com quedava Espanya abans de decidir aquí; ara no estic gens segur de tenir raó, potser és molt millor votar quan encara governa el PP, qui sap la quantitat de canvis d'opinió amb un altre partit o coalició al govern d'Espanya?

Mentre esperem l'arribada de la tardor i de l'hivern, anirem buscant ombres de descans per protegir-nos d'aquestes temperatures d'escàndol. Sí, capbussar-se a la mar també és una opció, però encara deu ser massa freda. De tota manera, sempre ens quedarà l'aire condicionat.

Cap comentari: