els virtuosos de la informació

M'entretinc amb les seccions interpretatives i recreatives, però els diaris -és pot fer extensiu a altres mitjans- com a font d'informació cada dia m'avorreixen més. Els periodistes més antics, més qualificats (?) s'han convertit gairebé exclusivament en opinadors, en senyors o senyores que escriuen sobre allò que altres periodistes, els de camp, envien als seus diaris (o a qualsevol altre mitjà) a partir de la seua observació de la realitat; una informació que no difereix gaire de la que podria tenir qualsevol espectador mitjanament atent situat en el lloc adequat. Notícies, per altra banda, que es podrien anomenar de superfície, de fets externs, repetits per tots els informadors, que rarament entren en les motivacions més profundes dels fets i en el seu desenvolupament des del principi.

L'esperit del periodisme, del que va més enllà del que qualsevol observador atent pot veure si es troba en el lloc adequat és raríssim. El periodista d'investigació que s'adona que una punta d'iceberg amaga la major part del contingut sota la superfície de l'aigua i es capbussa a la cerca de la resta pràcticament ha desaparegut. Els informadors actuals, en la seua gran majoria, s'acontenten a parlar dels petits percentages superficials, per molt que sovint els intenten engrandir fins a l'infinit, i si l'encerto, l'endevino. Després, els interpretadors donaran voltes a aquests petit percentatge en espirals que només s'acabaran quan sorgeixi alguna altra punta susceptible de ser d'interès del públic, un públic que potser finalment acabarà comprant el llibre que els opinadors han anat bastint amb les seues inanitats. I tots contents.

Com que no sóc periodista, i encara menys periodista d'investigació, m'abstindré de suggerir possibles temes més enllà dels que omplen les pàgines dels diaris, i altres mitjans, sense fer res més que variacions ravelianes que afegeixen ben poc a la melodia inicial, encara que siguin interpretades amb reconegut virtuosisme.

Arribats a aquest punt, m'adono de la meua incapacitat de síntesi i de claredat, carències que miraré de corregir en properes intervencions. Però poso un exemple per si pot aclarir la meua intenció en escriure tot això. Avui, al programa Àgora, Xavier Bosch entrevistarà Manel Bustos. Apareixerà alguna petita part nova del percentage submergit de l'iceberg? Doncs això és el que volia dir. I que em perdoni en Xavier Bosch si m'equivoco i m'imposi la penitència.


P. S. : Imagino que penitència és un mot actualment desconegut per la majoria de la gent.

Google contra el cava català?

Llegeixo que Nicole Wong, vicepresidenta de Google, va dir al Congrés nord-americà que Espanya, juntament amb Xina, Índia, Iran, Etiòpia, etc. és un dels països que censura la seva empresa-sense ànim de lucre, impulsora de la llibertat digital (no vull dir la d'aquí) i de qualsevol altra, de la informació sense fronteres, símbol del progrés, etc .- pel fet d'haver ordenat el bloqueig l'any 2007 de dos blocs que demanaven el boicot del cava català (més informació aquí).

És d'agrair que la justícia encara sigui bàsicament una qüestió estatal i no s'esmenti que qui va ordenar el bloqueig va ser el Jutjat Mercantil número 2 de Barcelona, perquè si no constaria Catalunya com la inductora a la censura contra la llibertat d ' expressió i tindríem tot el galliner esvalotat, amb raó.

En aquests temps d'informacions instantànies en què poques vegades ens preguntem o intentem esbrinar tots els elements que originin les notícies i tenim tendència a opinar a partir dels fragments que ens arriben, les declaracions de la vicepresidenta de Google-monopoli de facto d'un sector important d'Internet-són un dels paradigmes de la perversió de la societat actual: democràcia = llibertat sense límits = puc dir el que em sembli i després ja es veurà; si m'equivoco ja es defensaran els acusats. La censura als blocs de Google proposada per un tribunal d'un país democràtic s'ha de considerar un atemptat a la llibertat d'expressió? Hi ha algú que pugui prohibir alguna cosa?

Vol dir la queixa de Google que són partidaris de la total llibertat d'expressió i que es fan responsables de totes les opinions que apareixen als seus blocs i que per tant els tribunals de qualsevol país els poden portar a judici si en els seus blocs és fa, per exemple, una apologia del terrorisme, del nazisme o de qualsevol altre isme mal vist al món occidental? Google em tancarà el bloc, al menys preventivament, si a algú, sense cap explicació, justificació o argument, se li acut fer un clic a la part superior on diu "Informa d'un abús". Ho provem? Però, quin abús puc fer només a través de la paraula? És un abús haver arribat a escriure un apunt tant poca-solta? Em portaran als tribunals si començo una campanya contra ells amb arguments aparentment, o no, versemblants? I si proposés des d'aquí que migréssim a un altre espai? Ja sé, em direu: "fes-ho tu, que portes molt de temps per aquí." Ei, els de Google, no vul represàlies, que tot això ho dic de broma.

És possible que el titular del'apunt d'avui respongui a la realitat? No m'estranyaria que algun mitjà de comunicació me'l copies sense el signe d'interrogació.