12.3.10

Google contra el cava català?

Llegeixo que Nicole Wong, vicepresidenta de Google, va dir al Congrés nord-americà que Espanya, juntament amb Xina, Índia, Iran, Etiòpia, etc. és un dels països que censura la seva empresa-sense ànim de lucre, impulsora de la llibertat digital (no vull dir la d'aquí) i de qualsevol altra, de la informació sense fronteres, símbol del progrés, etc .- pel fet d'haver ordenat el bloqueig l'any 2007 de dos blocs que demanaven el boicot del cava català (més informació aquí).

És d'agrair que la justícia encara sigui bàsicament una qüestió estatal i no s'esmenti que qui va ordenar el bloqueig va ser el Jutjat Mercantil número 2 de Barcelona, perquè si no constaria Catalunya com la inductora a la censura contra la llibertat d ' expressió i tindríem tot el galliner esvalotat, amb raó.

En aquests temps d'informacions instantànies en què poques vegades ens preguntem o intentem esbrinar tots els elements que originin les notícies i tenim tendència a opinar a partir dels fragments que ens arriben, les declaracions de la vicepresidenta de Google-monopoli de facto d'un sector important d'Internet-són un dels paradigmes de la perversió de la societat actual: democràcia = llibertat sense límits = puc dir el que em sembli i després ja es veurà; si m'equivoco ja es defensaran els acusats. La censura als blocs de Google proposada per un tribunal d'un país democràtic s'ha de considerar un atemptat a la llibertat d'expressió? Hi ha algú que pugui prohibir alguna cosa?

Vol dir la queixa de Google que són partidaris de la total llibertat d'expressió i que es fan responsables de totes les opinions que apareixen als seus blocs i que per tant els tribunals de qualsevol país els poden portar a judici si en els seus blocs és fa, per exemple, una apologia del terrorisme, del nazisme o de qualsevol altre isme mal vist al món occidental? Google em tancarà el bloc, al menys preventivament, si a algú, sense cap explicació, justificació o argument, se li acut fer un clic a la part superior on diu "Informa d'un abús". Ho provem? Però, quin abús puc fer només a través de la paraula? És un abús haver arribat a escriure un apunt tant poca-solta? Em portaran als tribunals si començo una campanya contra ells amb arguments aparentment, o no, versemblants? I si proposés des d'aquí que migréssim a un altre espai? Ja sé, em direu: "fes-ho tu, que portes molt de temps per aquí." Ei, els de Google, no vul represàlies, que tot això ho dic de broma.

És possible que el titular del'apunt d'avui respongui a la realitat? No m'estranyaria que algun mitjà de comunicació me'l copies sense el signe d'interrogació.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

i si no fos perquè és massa seriós això de la censura, sobretot a tants i tants països del món, n'hi hauria per riure. La vice-presidenta aquesta imagino que també es va queixar de la censura brutal que hi ha a la Xina no? perquè, d'això, ehem, ni punt de comparació.

Francesc Puigcarbó ha dit...

després varen dir que no, que lo d'Espanya era un simple comentari sobre aquest fet de les pàgines tancades i prou, però la censura és el que ens ve al damunt, i sinó...al temps.

miquel ha dit...

També es va queixar, i molt, de la Xina, Clidice. Al final, però, el que passa és que la gent només recorda els titulars i poca cos més, de manera que l'assumpte delcava català i de Xina, si fa no fa...

Segur, Francesc, encara que tenim la sort que com que pasen tantes coses, si algú no ho remena no passarà res. Sí, la censura per acció o per omissió és cada dia més important.