bestiari semiil·lustrat

Trobo, en les primeres pàgines de la novel·la, un sonet i se'm demana si el conec. No el recordo, com no recordo tants versos i tants textos com he llegit. Em diuen que potser és de ... Podria ser, hi veig unes quantes pistes. Consulto la traducció de Llovet i no el trobo. És possible que la censura de l'època el fes oblidar? Després de tants anys encara no s'ha recuperat? Trobo la solució finalment.

Tradueixo des de la versió castellana procurant apropar-me una mica als alexandrins que imagino en la versió original francesa. M'agraden les novel·les, sense importar la seua qualitat, que em fan deixar la lectura per un moment per anar a altres fonts. Ara, en un exercici de complicitat, no sé si fàcil o difícil, podria demanar a qui passi per aquí, quin és el títol del poema -m'encanta aromes de vainilla i de vi- del qual deixo el primer quartet del sonet, però em conformaria si diguessin a quin poeta es poden atribuir aquests versos:

Quan buida la meva ànima bellesa, divinitat,
els cors harmoniosos i la dona més pura,
la duc amb el meu ímpetu per la drecera obscura
fins al clos on hi ha aromes de vainilla i de vi.


P. S. Per raons que no exposaré perquè crec que és una obvietat, em sembla lamentable -molt menys lamentable que les paraules d'alguns que l'han fet servir- una part del fragment del vídeo de més avall, talment con un joc expressiu primitiu dels meus exalumnes d'ESO als quals procurava raonar els aspectes positius i millorables dels seus treballs. El que mai no vaig fer és impedir-los que mostressin la seua feina, encara que que els insinués que hi havia millors maneres, i més efectives, de presentar el seu pensament.

Em sento en una mena d'obligació moral de pujar aquest vídeo sobre elefants– sembla que el volen fer desaparèixer- que m'interessa molt menys que el poema mig copiat més amunt. Només acabar-lo de pujar a YouTube rebo al següent correu: Hola, saragatonabloc: Tu vídeo "Bestiari il·lustrat: trets" puede incluir contenido cuya propiedad o licencia corresponde a CCMA, pero sigue estando disponible en YouTube. En algunos casos, se podrán mostrar anuncios junto a él.  Vaja, home!

Google contra el cava català?

Llegeixo que Nicole Wong, vicepresidenta de Google, va dir al Congrés nord-americà que Espanya, juntament amb Xina, Índia, Iran, Etiòpia, etc. és un dels països que censura la seva empresa-sense ànim de lucre, impulsora de la llibertat digital (no vull dir la d'aquí) i de qualsevol altra, de la informació sense fronteres, símbol del progrés, etc .- pel fet d'haver ordenat el bloqueig l'any 2007 de dos blocs que demanaven el boicot del cava català (més informació aquí).

És d'agrair que la justícia encara sigui bàsicament una qüestió estatal i no s'esmenti que qui va ordenar el bloqueig va ser el Jutjat Mercantil número 2 de Barcelona, perquè si no constaria Catalunya com la inductora a la censura contra la llibertat d ' expressió i tindríem tot el galliner esvalotat, amb raó.

En aquests temps d'informacions instantànies en què poques vegades ens preguntem o intentem esbrinar tots els elements que originin les notícies i tenim tendència a opinar a partir dels fragments que ens arriben, les declaracions de la vicepresidenta de Google-monopoli de facto d'un sector important d'Internet-són un dels paradigmes de la perversió de la societat actual: democràcia = llibertat sense límits = puc dir el que em sembli i després ja es veurà; si m'equivoco ja es defensaran els acusats. La censura als blocs de Google proposada per un tribunal d'un país democràtic s'ha de considerar un atemptat a la llibertat d'expressió? Hi ha algú que pugui prohibir alguna cosa?

Vol dir la queixa de Google que són partidaris de la total llibertat d'expressió i que es fan responsables de totes les opinions que apareixen als seus blocs i que per tant els tribunals de qualsevol país els poden portar a judici si en els seus blocs és fa, per exemple, una apologia del terrorisme, del nazisme o de qualsevol altre isme mal vist al món occidental? Google em tancarà el bloc, al menys preventivament, si a algú, sense cap explicació, justificació o argument, se li acut fer un clic a la part superior on diu "Informa d'un abús". Ho provem? Però, quin abús puc fer només a través de la paraula? És un abús haver arribat a escriure un apunt tant poca-solta? Em portaran als tribunals si començo una campanya contra ells amb arguments aparentment, o no, versemblants? I si proposés des d'aquí que migréssim a un altre espai? Ja sé, em direu: "fes-ho tu, que portes molt de temps per aquí." Ei, els de Google, no vul represàlies, que tot això ho dic de broma.

És possible que el titular del'apunt d'avui respongui a la realitat? No m'estranyaria que algun mitjà de comunicació me'l copies sense el signe d'interrogació.