llibertat d'expressió

Mai com ara la llibertat d'expressió, que no implica veracitat d'informació -la veritat, com tothom sap és una abstracció- ha estat tan universal. Qualsevol pot dir el que pensa -o el que vol dir o sap dir o li diuen que digui- a través dels mitjans digitals, com jo mateix en aquest moment. Mai com ara hem pogut saber, gràcies als mitjans digitals, que es diu en qualsevol lloc del nostre planeta, malgrat que podríem fer servir els nostre temps, sempre tan limitat, en moltes altres coses que de cap manera se m'acudirà enumerar. Mai com ara, la cultura del món, de manifestacions secularment tant diverses, ha estat tan prop de convertir-se en en un fet tan homogeni com ja ho és l'economia. En definitiva, mai com ara hem arribat a tenir consciència que, si fa no fa, tots som més o menys iguals, o ho serem aviat; bé, econòmicament no serem tan semblants, però com deia una pintada de la manifestació de l'altre dia: El dinero no existe. Segurament qui la va escriure volia dir que ell feia temps que no el veia i que subsistia gràcies a altres mitjans que no especificava, que tot és possible.

En fi, que jo estic content de poder escriure cada dia sense cap despesa a través de l'altruisme de Blogger, que em permet expressar-me sense demanar res a canvi i sense obtenir cap guany; i si sobtadament em fa pertànyer al domini "es" alguna raó de pes deu tenir. I agraeixo que Facebook em publiqui les poques coses que dos o tres vegades l'any se m'acut de penjar, i encara més li agraeixo que em suggereixi amics amb interessos comuns; i tant de bo que qui sigui de Facebook guanyi força diners en la seua nova sortida a la Borsa. I m'agrada saber que You Tube està disposat a publicar els meus vídeos, sovint sense gaire sentit, però que a mi i alguns altres ens distreuen una estona; encara que de tant en tant em digui alguna cosa, en castellà, és clar, com : Tu vídeo "Angoixa" puede incluir contenido cuya propiedad o licencia corresponde a The Orchard Music, pero sigue estando disponible en YouTube. En algunos casos, se podrán mostrar anuncios junto a él. Entenc que agafar una sardana d'Enric Casals, germà de Pau, sense demanar permís a ningú, per molt que jo sigui propietari del CD, i afegir-hi imatges diverses per tal d'expressar-me sense ànim de lucre, alguns ho poden considerar legítim, però que abans hauria d'haver-me assabentat si The Orchard Music havia arribat a algun acord d'exclusivitat amb la família Casals. I encara gràcies que el fet que el Santander, o qualsevol altra empresa altruista, inclogui publicitat en el vídeo fa que es pugui continuar veient malgrat la seua falta de qualitat. Acabo, una vegada més, amb música, a la salut de la llibertat d'expressió:

Google contra el cava català?

Llegeixo que Nicole Wong, vicepresidenta de Google, va dir al Congrés nord-americà que Espanya, juntament amb Xina, Índia, Iran, Etiòpia, etc. és un dels països que censura la seva empresa-sense ànim de lucre, impulsora de la llibertat digital (no vull dir la d'aquí) i de qualsevol altra, de la informació sense fronteres, símbol del progrés, etc .- pel fet d'haver ordenat el bloqueig l'any 2007 de dos blocs que demanaven el boicot del cava català (més informació aquí).

És d'agrair que la justícia encara sigui bàsicament una qüestió estatal i no s'esmenti que qui va ordenar el bloqueig va ser el Jutjat Mercantil número 2 de Barcelona, perquè si no constaria Catalunya com la inductora a la censura contra la llibertat d ' expressió i tindríem tot el galliner esvalotat, amb raó.

En aquests temps d'informacions instantànies en què poques vegades ens preguntem o intentem esbrinar tots els elements que originin les notícies i tenim tendència a opinar a partir dels fragments que ens arriben, les declaracions de la vicepresidenta de Google-monopoli de facto d'un sector important d'Internet-són un dels paradigmes de la perversió de la societat actual: democràcia = llibertat sense límits = puc dir el que em sembli i després ja es veurà; si m'equivoco ja es defensaran els acusats. La censura als blocs de Google proposada per un tribunal d'un país democràtic s'ha de considerar un atemptat a la llibertat d'expressió? Hi ha algú que pugui prohibir alguna cosa?

Vol dir la queixa de Google que són partidaris de la total llibertat d'expressió i que es fan responsables de totes les opinions que apareixen als seus blocs i que per tant els tribunals de qualsevol país els poden portar a judici si en els seus blocs és fa, per exemple, una apologia del terrorisme, del nazisme o de qualsevol altre isme mal vist al món occidental? Google em tancarà el bloc, al menys preventivament, si a algú, sense cap explicació, justificació o argument, se li acut fer un clic a la part superior on diu "Informa d'un abús". Ho provem? Però, quin abús puc fer només a través de la paraula? És un abús haver arribat a escriure un apunt tant poca-solta? Em portaran als tribunals si començo una campanya contra ells amb arguments aparentment, o no, versemblants? I si proposés des d'aquí que migréssim a un altre espai? Ja sé, em direu: "fes-ho tu, que portes molt de temps per aquí." Ei, els de Google, no vul represàlies, que tot això ho dic de broma.

És possible que el titular del'apunt d'avui respongui a la realitat? No m'estranyaria que algun mitjà de comunicació me'l copies sense el signe d'interrogació.