28.1.13

els virtuosos de la informació

M'entretinc amb les seccions interpretatives i recreatives, però els diaris -és pot fer extensiu a altres mitjans- com a font d'informació cada dia m'avorreixen més. Els periodistes més antics, més qualificats (?) s'han convertit gairebé exclusivament en opinadors, en senyors o senyores que escriuen sobre allò que altres periodistes, els de camp, envien als seus diaris (o a qualsevol altre mitjà) a partir de la seua observació de la realitat; una informació que no difereix gaire de la que podria tenir qualsevol espectador mitjanament atent situat en el lloc adequat. Notícies, per altra banda, que es podrien anomenar de superfície, de fets externs, repetits per tots els informadors, que rarament entren en les motivacions més profundes dels fets i en el seu desenvolupament des del principi.

L'esperit del periodisme, del que va més enllà del que qualsevol observador atent pot veure si es troba en el lloc adequat és raríssim. El periodista d'investigació que s'adona que una punta d'iceberg amaga la major part del contingut sota la superfície de l'aigua i es capbussa a la cerca de la resta pràcticament ha desaparegut. Els informadors actuals, en la seua gran majoria, s'acontenten a parlar dels petits percentages superficials, per molt que sovint els intenten engrandir fins a l'infinit, i si l'encerto, l'endevino. Després, els interpretadors donaran voltes a aquests petit percentatge en espirals que només s'acabaran quan sorgeixi alguna altra punta susceptible de ser d'interès del públic, un públic que potser finalment acabarà comprant el llibre que els opinadors han anat bastint amb les seues inanitats. I tots contents.

Com que no sóc periodista, i encara menys periodista d'investigació, m'abstindré de suggerir possibles temes més enllà dels que omplen les pàgines dels diaris, i altres mitjans, sense fer res més que variacions ravelianes que afegeixen ben poc a la melodia inicial, encara que siguin interpretades amb reconegut virtuosisme.

Arribats a aquest punt, m'adono de la meua incapacitat de síntesi i de claredat, carències que miraré de corregir en properes intervencions. Però poso un exemple per si pot aclarir la meua intenció en escriure tot això. Avui, al programa Àgora, Xavier Bosch entrevistarà Manel Bustos. Apareixerà alguna petita part nova del percentage submergit de l'iceberg? Doncs això és el que volia dir. I que em perdoni en Xavier Bosch si m'equivoco i m'imposi la penitència.


P. S. : Imagino que penitència és un mot actualment desconegut per la majoria de la gent.

4 comentaris:

Júlia ha dit...

El periodisme ha perdut pistonada, hi ha un excés de periodistes, com de tot, i un munt de contractes escombraries al sector. I poca cultura de base, ja a les facultats i per part dels professors. Com a les escoles de mestres, vaja. Em pregunto sovint si fan falta les universitats per formar segons quins professionals, considerant que quan no eren 'llicenciats' en sortien de tan bons.

Pais secret ha dit...

Em sembla que la immediatesa té la seva cara i la seva creu. D´acord que en qualsevol moment estàs " informat", però juguen molt amb els titulars cridaners i aprofundeixen poc en la notícia. De vegades el que segueix el titular té ben poc a veure amb aquest, es tracta d´enlluernar al lector o oient amb un flash i llavors que contrasti ell la notícia, i em sembla que no és això.
Ja no et dic res dels comentaris sobrers i personals d´alguns periodistes en articles de pura informació, no d´opinió, en cadenes públiques. O la poca cura en fer un bon us de la llengua i els topònims dels llocs. Crec que hi ha molt per polir i millorar, es passa per alt coses que són de manual de periodisme seriós per captar una falsa atenció , que al final es dispersa perquè té poca veracitat.

Bon dia Miquel.

zel ha dit...

Molts periodistes autoanomenats així, són opinadors i sovint fatxendes que s'escolten.
Has triat un bon personatge.
Em sol agradar, malgrat la seva gran seriositat!

miquel ha dit...

De tota manera, Júlia, jo no anava ben bé per aquí, encara que també penso el que dius, sinó que trobo a faltar els periodistes que busquen les notícies i la segueixen fins als darrers detallsi me'n sobren dels que no han de fer més que presentar-se en un lloc i després tot depèn de la seva capacitat.

Ben d'acord amb tu, A., i encara més, fins i tot els qui en els seus articles contesten les preguntes pròpies de la notícia: qui, què, on... la majoria de vegades ho fan de forma superficial.


Zel, que ens els articles interpretatius opinin ja em sembla bé; podem compartir o no les seues opinions i trobar o no que tenen fonament. Jo em continuo queixant del nivell primari, el de la notícia que no entra al fons de les qüestions. No el vaig veure, però Bosh va arribar a aconseguir alguna novetat en l'entrevista a Bustos?