la crucifixió dels alcaldes

Escolto i llegeixo les imputacions, o com es digui, a alcaldes per part d'un jutge (o magistrat) de l'Audiència Nacional, i les que vindran. No tinc cap interès a opinar sobre un tema que penso que no s'hauria d'haver produït, però el fet em transporta mentalment al dimecres de Pasqua. Aquella nit vaig assistir a Verges a l'assaig general dels actes de la processó que més solemnement i amb una assistència massiva de públic es desenvoluparien l'endemà; la diferència, a part de molta menys gent, era que els actors anaven vestits de carrer. Seguint la comitiva, va arribar un moment en què Jesús era crucificat. Vaig fer unes quantes fotos, com havia fet abans i faria a continuació. Més tard em van dir que qui feia de Crist era l'alcalde -no ho puc assegurar- , de la CUP. No sé si també el cridaran a declarar, és molt possible. Com que no estic segur que la foto que li vaig fer sigui del domini públic, l'adjunto més avall i suggereixo que es converteixi en un dels elements publicitaris, acompanyada del text adient, per parlar de l'assumpte de la plaga dels tribunals jutjant casos polítics. No demano drets d'autor, faltaria més.

Per cert, per les mateixes dates es va celebrar a Torroella, organitzat per la llibreria El Cucut, un berenar literari amb la participació de força escriptors, públic en general i autoritats nacionals i locals. Com que trobo cansats aquests actes i no bereno, no hi vaig assistir; després me'n vaig penedir. Sembla ser que l'alcalde de la vila, en la seua intervenció, va començar dient que ell no llegia llibres, però que tot allò li semblava molt bé. He estat incapaç de trobar cròniques amb el discurs sencer, per bé que m'han dit que en Màrius Serra en va fer alguna referència. Els alcaldes cada cop són més valents, més sincers, més poc retòrics, més representatius, més desafiants. Em van dir, també, que en el mateix acte va parlar el còmic de la població Carles Xuriguera i va invitar l'alcalde, poc capaç d'entonar-se amb els llibres, a tastar el seu vi, produït a la falda del Montgrí. No sé l'estat de la qüestió en aquest moment ni sóc capaç de predir com acabarà.

talibans

Llegeixo el discurs d'entrada a l'Academia de Félix d'Azúa, nascut a Cornellà l'any 44 del segle passat. Comença així (es pot llegir sencer aquí):

Cuando ustedes tuvieron la bondad de concederme la letra H de esta Academia, no podía yo imaginar que mivida cotidiana iba a cambiar de un modo tan repentino. A la mañana siguiente recibí salutaciones en la panadería, en el quiosco, en el puesto de frutas y verduras, en el estanco, me felicitaban por la calle los conserjes del barrio, la incansable empleada de Correos e incluso un taxista de los que habitualmente ocupan la parada del hotel me dio un par de cómplices bocinazos. Debía rendirme a la evidencia: pertenecer a la RAE es un asunto de interés popular.

A diferència de tanta gent, a penes conec la persona, el personatge, o la seua obra. El seu discurs no em diu gran cosa. Són assumptes interns, qüestions protocol·làries, complicitats d'uns quants, d'escàs interès popular. Quant a mi, curiositat de lletres, sobretot perquè s'esmenta Riquer.

Si jo conec poc Félix de Azúa, ell no em coneix gens, i precisament per això, per la part que em pugui tocar, em disgusta i m'ofèn -no espero disculpes- que m'esmenti, segons consta en una entrevista concedida a l'agència EFE, sense coneixement de causa:

Fue el nacimiento de su hija, "una criatura deliciosa" que ahora tiene cuatro años, lo que lo llevó a cambiar de ciudad porque "la educación en Cataluña está en manos de talibanes y consiste en enseñar el odio a España".

Estic disposat a deixar-me tallar la llengua i la mà dreta -la del guix a la pissarra- si algun dels meus alumnes afirma que d'una o de l'altra en algun moment dels meus trenta anys llargs fent classes de llengua i literatura, des de Sant Boi al cor de l'Eixample, va sortir alguna manifestació que fomentés l'odi a Espanya. 

Per què aquest odi? 

televisió recreativa

Possiblement no hi ha hagut en la història de la humanitat res més perniciós per a la pau i l'enteniment entre els pobles que les esglésies de llarga trajectòria constituïdes jeràrquicament. Per acció o per omissió, no importa.


No sé ben bé per què se m'acut parlar d'això avui i fins quin punt puc ser injust en la meua apreciació, possiblement perquè em mirava “13TV” -segons diu la Wiqui: Su programación se basa en la difusión de los valores y credo de la Iglesia Católica, se centra en contenidos para todos los miembros de la familia-, de la qual la Conferència Episcopal té el 51% de les accions.

Com que entenc que actualment ningú pot al·legar ignorància, entenc que en els debats del programa De Hoy a Mañana d'aquest canal -La Joana m'ha fet posar els auriculars al cap de cinc minuts- no poden respondre més que a una intenció d'intoxicació que m'atreviria a dir que són d'una immoralitat insòlita si no fos perquè precisament la majoria d'accionariat eclesiàstic em fa comprendre -més una qüestió de fe que altra cosa- que m'equivoco i que se m'escapa la subtilesa moral de plantejaments i conclusions i la virtut de la caritat i l'ànim de concòrdia que deu traspuar el programa.

Voldria poder posar la tertúlia que he seguit aquesta nit que m'ha semblat que vista des d'aquí presenta múltiples arguments de pes per triar, i prendre, partit en les properes eleccions catalanes, però encara no es troba disponible, així que per si algú no coneix les emissions de la cadena incloc un fragment del programa del dia 8, simplement per donar una idea del to:


No s'enganxa bé el vídeo, potser és aquest:
http://www.13tv.hollybyte.tv/watch/507581ebc31997820c020000