Llegeixo
el discurs d'entrada a l'Academia de Félix d'Azúa, nascut a Cornellà
l'any 44 del segle passat. Comença així (es pot llegir sencer
aquí):
Cuando
ustedes tuvieron la bondad de concederme la letra H de esta Academia,
no podía yo imaginar que mivida cotidiana iba a cambiar de un modo
tan repentino. A la mañana siguiente recibí salutaciones en la
panadería, en el quiosco, en el puesto de frutas y verduras, en el
estanco, me felicitaban por la calle los conserjes del barrio, la
incansable empleada de Correos e incluso un taxista de los que
habitualmente ocupan la parada del hotel me dio un par de cómplices
bocinazos. Debía rendirme a la evidencia: pertenecer a la RAE es un
asunto de interés popular.
A
diferència de tanta gent, a penes conec la persona, el personatge, o
la seua obra. El seu discurs no em diu gran cosa. Són assumptes interns, qüestions protocol·làries, complicitats d'uns quants,
d'escàs interès popular. Quant a mi, curiositat de lletres,
sobretot perquè s'esmenta Riquer.
Si
jo conec poc Félix de Azúa, ell no em coneix gens, i precisament per
això, per la part que em pugui tocar, em disgusta i m'ofèn -no
espero disculpes- que m'esmenti, segons consta en una entrevista
concedida a l'agència EFE, sense coneixement de causa:
Fue
el nacimiento de su hija, "una criatura deliciosa" que
ahora tiene cuatro años, lo que lo llevó a cambiar de ciudad porque
"la educación en Cataluña está en manos de talibanes y
consiste en enseñar el odio a España".
Estic
disposat a deixar-me tallar la llengua i la mà dreta -la del guix a
la pissarra- si algun dels meus alumnes afirma que d'una o de l'altra
en algun moment dels meus trenta anys llargs fent classes de llengua
i literatura, des de Sant Boi al cor de l'Eixample, va sortir alguna manifestació que fomentés l'odi a
Espanya.
Per què aquest odi?
Per què aquest odi?
7 comentaris:
aquest home, com altres il·lustres exiliats catalans, pateix la síndrome de Xenius:
http://blocfpr.blogspot.com.es/2016/03/la-sindrome-de-xenius.html
Té raó, ahir la meva néta de tres anys ja es va enfadar perquè no fan ni la Peppa Pig ni la Patrulla Canina en català, això és que l'adoctrinen al cole, un cole molt multicultural, per cert. Vam haver de conformar-nos amb l'abella Maia i el MIC.
I A MES A MES MENTIDER...VA DEIXAR CATALUNYA PER RAONS MOLT "PERSONALS",RELACIONADES AMB UN RELLOTGA OBLIDAT EN UNA CERTA TAULETE DE NIT...
Fa temps un amic meu i jo estàvem esperant que una noia bibliotecària ens atengués. Ella llegia una espècie de carta. Quan va acabar de llegir-la, em mira i diu: "Porque no existirá un solo idioma y así nos entenderiamos todos?"
I jo li vaig contestar.
-Home, pot ser que tinguis raó. I quin seria?
-El español, claro!.
I espera't.Actualment, el cap més visiblle de l'Acadèmia és el senyor Vargas Llosa, conegut per les seves declaracions contra la identitat catalana, el que acapara un protagonisme abusiu, fins i tot en la presa de possessió d' Azúa.
Ai, ai, ai... Aquest odi, que se'ls hi escapa per tot arreu... Ens acusen dels seus propis pecats.
Amb matisos, Francesc. Ell mai no ha arribat a ser com Xenius.
Encara l'abella Maia? Potser sí, Júlia que la teua néta té raó.
Ostres, Oliva, m'hauries d'explicar això de la tauleta de nit, m'imagino una escena d'aquestes tan habituals als nostres serials.
Què hi vols fer, Josep? Quan jo era jove tenia el convenciment, gairebé la certesa, que amb pocs anys, unes dècades, les noves generacions serien pràcticament perfectes. Després he vist que una cosa és la tecnologia i l'altra la gent.
La veritat, Assum, és que em costa d'entendre les radicalitzacions, les d'allà i les d'aquí, sobretot en gent intel·ligent, il·lustrada i que no viuen directament la "problemàtica" de la qual parlen.
Just com dius, Carme, i també una mica dels nostres. I la pregunta sense resposta per a ells: per què?
Publica un comentari a l'entrada