Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ska. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ska. Mostrar tots els missatges

3.4.13

xeic, Xeic!


El xeic -que consti que jo pronuncio xeic, com tots els del meu poble, amb e oberta- que encapçalava el comentari de fa uns dies de la iruna em retorna un mot del qual ja vaig parlar i que recupero únicament quan vaig al sud o quan en ve algú a Barcelona.

El DCVB diu:



XEIC, XEICA m. i f.
Xic (usat només en vocatiu, o sia, aplicant el mot a la persona a qui es dirigeix la paraula) (Tortosa). Acabem-hu, xeic, que si no, mos embolicarem, Moreira Folkl. 424. (V. xec, art. 3).
Fon.:
ʧéјk (Tortosa).



3. XEC m., forma dialectal,
per
xic (Tortosa). També es diu xeic. Les formes xec i xeic s'usen només en vocatiu, és a dir, dirigint-se a la persona mateixa a qui es vol donar el nom de xic.



Doncs això; però ara possiblement el substantiu s'ha convertit en una interjecció que té usos diversos, des d'expressar sorpresa a cridar l'atenció de l'interlocutor, encara que voldria creure que quan algú em diu xeic!, ha vist en mi la dignitat d'un ancià o del cap d'alguna tribu sense nom ni geografia.

El mot, però, em recordà també que havia de repassar la carrera del grup rasquerà que el porta, amb exclamatiu final. Des de la darrera vegada que en vaig parlar han tret dos discos més, Batecs, fa un mes just; l'anterior -poca broma!- amb lletres de Desideri Lombarte, Hèctor Moret, Artur Bladé, Gerard Vergés... Sirga em sembla un treball notable i variat que afegeix l'interès de presentar alguns poetes de la terra. Ara, a Batecs, el grup ha optat per lletres pròpies amb temes variats i reivindicatius d'actualitat.

No sé quin lloc ocupa Xeic! en el panorama dels grups actuals, que sovint són coneguts o no tant a partir de l'atzar, la publicitat encertada o la pròpia vàlua, però jo els tinc una simpatia especial, no únicament pel veïnatge teritorial, sinó també perquè tinc més tendència al vent, si pot ser metàl·lic i de ritme accelerat, que a les cordes. Valoro també el seu tarannà, la seua llibertat creativa, el fet que encara facin música per divertir-se que, a més, es pot baixar gratis -o comprar o escoltar- des del seu blog i que la seua font d'ingressos musicals siguin els concerts. En fi, qui vulgui conèixer la seua trajectòria amb algun detall, escoltar o baixar les cançons, etc.,  pot fer un clic aquí.

He llegit que el 25 d'aquest mes faran un concert a la sala Apolo de Barcelona. Suposo que ja tenen totes les entrades venudes, però ja ho miraré. De tota manera, el que m'agradaria és poder-hi assistir assegut en una cadira amb cul de balca en un lateral de l'escenari i estic segur que no en queden, d'aquestes entrades.

Ara, encara que és molt fàcil trobar la seua música a Internet, és quan toca pujar una cançó del darrer disc al blog. N'he triat una que deu ser de les més escoltades. La veritat és que la lletra, de lluita, combativa,  em sembla una mica dispersa i el seu contingut discutible, però precisament aquesta és la gràcia, que pugui servir per iniciar un debat. El que dubto és que en els directes col·laborin les veus del principi (Wert) i del final (Serra), però coses més estranyes s'han vist. Si realment aconsegueixen reunir a l'escenari els dos invitats, sobretot el primer, les entrades poden arribar a preus estratosfèrics.



9.3.09

de la música de la nebulosa de l'òliba

El senyor F. , que seia a primera fila, anava creant ritmes inidentificables percudint amb el seu bolígraf la taula reglamentàriament verdosa (o era color crema catalana esvaida?) de l’aula:
-tactactac tactac tactactactac tactac...
-Sisplau, senyor F.!
-Perdó.
De vegades només calia un instant de silenci i una mirada acusadora. Un moment de calma que es trencava al cap d’una estona quan la improvisada baqueta tornava a agafar l’automatisme del ritme i es reiniciava el cicle amb sordina.


Fa unes setmanes, el senyor F., que ara ja no seu en la mateixa aula, em venia a trobar per lliurar-me un modest CD (“no hi ha diners per a més”) en què per fi les baquetes –aquesta vegada no mers simulacres- sonen amb total llibertat acompanyades d’instruments diversos i de veus –sobretot la seva- que expliquen una història. Sis cançons directes, elementals, senzilles i ben estructurades, efectives, que es poden inscriure en el carpe diem que assenyala el pas de l’adolescència a la joventut, o de la joventut a la maduresa, segons el cas. Temps radicals i difícils, apassionats i apassionants, sovint ignorats o negligits, moments de futurs incerts.

Definitivament m’agrada la música (no la ballaré en públic, però podria) i crec que el grup té futur, tot i que en aquesta edat els canvis es produeixen amb molta facilitat; la lletra m’acosta més al senyor F. i als altres components del grup. Decideixo pujar-la a YouTube gairebé despullada d’ornaments. Més endavant, quan sàpiga el títol de la cançó, el nom del grup i altres circumstàncies, potser en faré una altra versió amb una imatgeria més apropiada. De moment, per als lectors dels blocs, aquí queda la primera aproximació en rigorosa exclusiva:



No estic segur que el senyor F. i els seus companys hagin guardat en la memòria cap vers dels poetes que van escriure en occità o en català des del segle XII al XIX ni si la pretensió que sigui així és el que cal. Jo, però, he de dir que tinc ben present la música i les paraules que ell m’ha regalat i que ja es devien anar gestant mentre assajava –culpable inconscient- sobre la taula de l’aula. I si per una banda el regal m’acosta a la seva generació, per una altra una paraula repetida: “Ska”, em fa tenir ganes de saber més coses d’aquesta música jamaicana. Tant de bo que alguna paraula meva hagi estimulat algun efecte semblant en el benvolgut senyor F. La veritat és que no té importància d’on surten els estímuls, la qüestió és que continuïn i que les nebuloses s’aclareixin i es converteixin en certeses en la mesura que això sigui possible.

Bé, de la meva investigació sobre l’ska queda resumida en aquestes mostres musicals. La primera conté una mica d’inicis; la segona és una resum històric; la tercera mostra la internacionalització del producte i com s’aprofitem músiques ja existents; la quarta hauria de ser alguna cosa del grup Ska-P, però la cançó del senyor F. i companyia ja va per aquí, així que no cal.









P.S. Si algú vol sentir les altres cançons del senyor F. i companyia o els vol llogar, que no dubti a fer-me una oferta.