xeic, Xeic!

El xeic -que consti que jo pronuncio xeic, com tots els del meu poble, amb e oberta- que encapçalava el comentari de fa uns dies de la iruna em retorna un mot del qual ja vaig parlar i que recupero únicament quan vaig al sud o quan en ve algú a Barcelona.

El DCVB diu:

XEIC, XEICA m. i f. Xic (usat només en vocatiu, o sia, aplicant el mot a la persona a qui es dirigeix la paraula) (Tortosa). Acabem-hu, xeic, que si no, mos embolicarem, Moreira Folkl. 424. (V. xec, art. 3). Fon.: ʧéјk (Tortosa).

3. XEC m., forma dialectal, per xic (Tortosa). També es diu xeic. Les formes xec i xeic s'usen només en vocatiu, és a dir, dirigint-se a la persona mateixa a qui es vol donar el nom de xic.

Doncs això; però ara possiblement el substantiu s'ha convertit en una interjecció que té usos diversos, des d'expressar sorpresa a cridar l'atenció de l'interlocutor, encara que voldria creure que quan algú em diu xeic!, ha vist en mi la dignitat d'un ancià o del cap d'alguna tribu sense nom ni geografia.

El mot, però, em recordà també que havia de repassar la carrera del grup rasquerà que el porta, amb exclamatiu final. Des de la darrera vegada que en vaig parlar han tret dos discos més, Batecs, fa un mes just; l'anterior -poca broma!- amb lletres de Desideri Lombarte, Hèctor Moret, Artur Bladé, Gerard Vergés... Sirga em sembla un treball notable i variat que afegeix l'interès de presentar alguns poetes de la terra. Ara, a Batecs, el grup ha optat per lletres pròpies amb temes variats i reivindicatius d'actualitat.

No sé quin lloc ocupa Xeic! en el panorama dels grups actuals, que sovint són coneguts o no tant a partir de l'atzar, la publicitat encertada o la pròpia vàlua, però jo els tinc una simpatia especial, no únicament pel veïnatge teritorial, sinó també perquè tinc més tendència al vent, si pot ser metàl·lic i de ritme accelerat, que a les cordes. Valoro també el seu tarannà, la seua llibertat creativa, el fet que encara facin música per divertir-se que, a més, es pot baixar gratis -o comprar o escoltar- des del seu blog i que la seua font d'ingressos musicals siguin els concerts. En fi, qui vulgui conèixer la seua trajectòria amb algun detall, escoltar o baixar les cançons, etc.,  pot fer un clic aquí.

He llegit que el 25 d'aquest mes faran un concert a la sala Apolo de Barcelona. Suposo que ja tenen totes les entrades venudes, però ja ho miraré. De tota manera, el que m'agradaria és poder-hi assistir assegut en una cadira amb cul de balca en un lateral de l'escenari i estic segur que no en queden, d'aquestes entrades.

Ara, encara que és molt fàcil trobar la seua música a Internet, és quan toca pujar una cançó del darrer disc al blog. N'he triat una que deu ser de les més escoltades. La veritat és que la lletra, de lluita, combativa,  em sembla una mica dispersa i el seu contingut discutible, però precisament aquesta és la gràcia, que pugui servir per iniciar un debat. El que dubto és que en els directes col·laborin les veus del principi (Wert) i del final (Serra), però coses més estranyes s'han vist. Si realment aconsegueixen reunir a l'escenari els dos invitats, sobretot el primer, les entrades poden arribar a preus estratosfèrics.