Els mitjans de comunicació n'han
parlat abastament i suposo que qui més qui menys entre els no
usuaris tenen una vaga idea de pokemon go, el joc de Nintendo (Niantic) per a
mòbils que va aparèixer el mes de juliol i es va convertir en un
boom sobretot entre els més joves. No entraré en la mecànica del
joc ni en la literatura sobre el tema, inclosos els guanys econòmics
de l'empresa, que es poden consultar fàcilment a Internet amb
informació poc o més rigorosa. Sembla que al cap d'un temps, el
nombre d'usuaris, després de baixar, s'ha estabilitzat, cosa que és
normal i no m'interessa ni molt ni poc; en canvi, si les meues fonts
informatives són certes, hi ha un efecte col·lateral del joc que
trobo interessantíssim, singular, perquè sobrepassa la virtualitat,
que sovint, i cada vegada més, té una frontera tènue amb la
realitat, i en aquest cas trobo que mereix una investigació que
encara no he vist a la premsa o a la televisió.
Sembla ser que a Barcelona -suposo que
deu passar el mateix a altres llocs- es comença a pagar més sobre
el valor de mercat, de moment entre un 5 i un 15 per cent, en la
compra o el lloguer de pisos i cases des de les quals, és a dir,
sense moure's, sense sortir al carrer, es pot accedir a una
pokeparada i a un gimnàs del joc (remeto una altra vegada a internet
als qui no dominin aquests dos conceptes). El fet, si és cert, i
tinc força indicadors i contactes que el confirmen, seria un dels
primers casos en què la virtualitat afecta econòmicament la
realitat quotidiana d'una manera directa. Ja no només és el pis més
alt, la proximitat a la mar o a la muntanya, un jardí, un barri
concret, la facilitat de comunicacions, etc., el que dóna valor
afegit a una residència, sinó la vida virtual.
El fenomen em sembla tan interessant
que m'he proposat d'arribar a esbrinar més detalls per tal de
satisfer la meua curiositat.
