10.2.13

configuració amb pluja de confeti


Quin greu que em sap que assumptes menors m'hagin tingut momentàniament retirat de l'escriptura i, sobretot, la lectura blocaire...

Fa tres dies, i després d'un intent de recuperació benintencionat però inútil, el de Latiendadelainformatica.com, ara a Muntaner a la vora de Consell de Cent, em va comunicar que l'ordinador que ells m'havien venut quan encara tenien la botiga prop de casa no tenia solució, que li fallava el cor i que únicament eren capaços de recuperar-li el cervell. Els vaig dir que endavant. Vaig anar a la botiga i vaig sortir amb un altre ordinador. Me'l vaig emportar a casa i, en una capseta, els dos cervells que tenia, que havien traspassat els seus coneixements al nou ordinador.

Des d'aleshores, he dedicat hores, perdó per la redundància, a l'educació del cervell de la nova màquina, més àgil, amb més capacitat, però amb uns coneixements elementals, primaris,encara que amb bona voluntat.

L'he dotat d'uns sistema de comunicació textual amb l'exterior, que és el que faig servir en aquest moment, anomenat LibreOffice, li he consolidat sistemes de tractament musical: Goldwave, Winamp, MP3MyMP3. Li he proporcionat els mitjans de comunicació adequats als aparells musicals, literaris i fotogràfics que em són més propers: iTunes, Reader Library, PhotoPaint, MicrosoftICE, PlayMemories, Nikon Transfer, Li he proporcionat un sistema de protecció: Panda. He tingut dificultats perquè acceptés la vella impressora, que em deia que era obsoleta, i especialment feixuc ha estat fer-li entendre que el vellíssim escàner Epson (Perfection1260) també podia formar part de al seua vida. Amb la centralització del correu, de moment, no me n'he sortit.

Abstret com he estat en tota aquesta vida virtual, gairebé m'ha passat desapercebut el món de cada dia, el real, però no tant per no menjar, dormir i passejar, sinó gairebé per no saber que els diaris dediquen moltes pàgines a la corrupció de cada dia i que hi ha polítics que diuen que dimitirien si els imputessin, però només si els imputessin (i si els imputéssim?) i que Anguita cavalca novament  i que Rajoy, com ja suposava, té més dineres que jo i que un estudi de disseny o similar ha desenvolupat una font que no s'ha atrevit a fer efectiva per por a represàlies, però que algú altre ha concretat i que jo compartiré amb vosaltres. I s'acaba el Carnaval, però no, i avui, inqüestionablement, és lluna nova.

Jo ara continuaré una estona amb el procés d'educació virtual.
 
 

5 comentaris:

Montse ha dit...

Et renyo, Miquel, perquè havies d'haver-te passat al Mac! (jo, quan es mori el meu pc, que ja repapieja, ho faré).

I m'encanta perquè compartim l'escàner! bé, no el compartim literalment, però tenim el mateix, tu ja m'entens!

T'has disfressat? jo avui continuo de maruja, és una disfressa molt natural :D

Petonets carnavalescs (o seria acarnavalats, carnavaleros, carnestolters, carnestoltaires... o què?)

zel ha dit...

MIra, només de sentir-te/llegir-te tot el que has fet, ej meu cervell orgànic s'ha col·lapsat. Jo espero que el vell no es mori, no podré amb un de nou, impossible!

Enhorabona, si n'ets de llest!

Pais secret ha dit...

I deixant de banda els cors i els cervells cibernètics i la corruptela carnavalesca, tu estàs bé?
Sí?
Doncs ja n´hi ha prou.

Bon dia;-)

Sani Girona Roig ha dit...

Hola noi,

He vist que has passat a visitar-me i per això et torno la visita. Ahir era massa tard, però ara sí que tinc una estona per deixar-te dues ratlles.

Bé, ara sé que ets tot un expert en programes de tota mena per a PC.
Ja sabia de les teves grans habilitats amb so, video i imatge... des de l'època remota de Transformacions... però aquí deixes clar que encara has fet més avenços "tous azimut".
Això del CORRUPT SCRIPT m'excita les neurones més adormides. Bo és saber-ho...

Jo estic una mica amb la Montse . Penso que potser era l'hora de passar-te a Mac... però entenc molt bé la síndrome d'Estocolm.
De fet jo vaig posar el Parallels al Mac de sobretaula (amb superpantalla) que em van regalar per poder disposar també del Windows... I el fet és que el necessitava per poder fer anar el Dreamweaver MX (del 2004 !!!) i l'Audacity (per aquest hi ha versió gratuita per a Mac).

En els darrers 20 anys, les hores "perdudes " en aprendre i desaprendre fer anar programes informàtics és d'escàndol ... Només de pensar-hi em poso una mica trist, però no me'n penedeixo del tot perquè fóra completament inútil: "A lu hechu, pechu".
A més, deu tenir una part positiva això d'adonar-nos i ser conscients i conseqüents que vivim en una època terriblement Heraclitana ... on tot passa massa de pressa i res no és. Cal prendre'ns-ho amb molta filosofia.

El més important és que, fets els "apanyos" virtuals que et calia fer per fer funcionar la nova i potent màquina que t'has comprat, tornis a la vida real i a escriure sobre et que t'abelleixi... per a la nostra satisfacció.
Una abraçada, mestre!

Sani

_________








miquel ha dit...

Entenc el teu reny, Montse, però pensa que sóc un jubilat, encara que recent i relativament jove, i he de mirar per la meua economia i la familiar. A banda d'això, què podria fer amb un Mac que no fes amb el meu ordinador nou (no me l'ofenguis:-)?
L'escàner i tantes altres coses, compartim, Montse; per exemple, els dos som incorruptibles, espiritualment parlant.
Uf, fa anys que no em disfresso. Potser l'any que ve.
Petons carnestoltencs :-)

Va, va, zel, com que tu tens fills -i alumnes avançats que estic segur que et donarien un cop de mà- no et cal fer els esforços sobrehumans que he d'esmerçar per donar una vida mínimament digna a la meua criatura.

De primera, o de tercera, A., que tot és u, que mentre hi ha vida hi ha esperança. Gràcies :-)
Bona nit!

Ei, Sani, que et passo a visitar més del que et penses, però no sempre deixo senyals a casa teua, que ja saps que els sistemes per entrar són diversos i subtils.
Que no, que no, Sani, que oblido més que aprenc, però, això sí, m'esforço per progressar adequadament a través de ssitemes no reglats.
Precisament avui parlava amb un amic meu que encara està en actiu en una facultat d'informàtica i m'ha confirmat que, a banda de les gràcies que tots admirem, els Mcs sempre solen anar com a mínim un any endarrerits respecte els sistemes més "convencionals" i que el seu "tancament" i autosuficiència... No et penseis, però, que de tant en tant em passejo per la botiga que esl d'Apple han muntat al Passeig de Gràcia. Per cert veig que tens el teu Mac configurat amb una pantalla de 1680x1050... Ha de ser un gust, això :-)
Cert, aprendre i desaprendre és el nostre destí encara que informàticament parlant continuo pensant que sovint ens fan aprendre i desaprendre sense sentit, pur consumisme sense millores substancials.
Una abraçada, amic Sani. Continuarem entre la virtualitat i la realitat sens esaber ben bé si es pot destriar del tot.