1.9.14

inanitats XXV

Recupero un dia d'agost que no sé precisar quin número ocupa en el conjunt. La pluja és malenconia, llamps i trons, barrancs i torrenteres, cursileria o força, saó en el camp ai, les olives!-, miralls en basses, papiroflèxia en forma de barquet que baixa pel còrrec del carrer -un nen se'l mira i un vel, recorda-, monotonia, suavitat, observació pausada, concentració o dispersió, mort i vida, recolliment, exaltació, neteja... Potser -pot ser- plors d'alegria o de tristor. Al nostre país, la pluja -plou més ara al meu sud?- sol ser un parèntesi entre sol i sol, necessitat i desig, o rebuig. Sigui com sigui, mai no plou al gust de tothom, és cosa sabuda.

En tarda grisa,
mira el cel la morera,
plora una fulla


3 comentaris:

F.PUIGCARBÓ ha dit...

m'he fet un tip d'agafar fulles de morera per la mainada i els seus cucs, primer els fills i després... els nets, que la cosa encara continúa.
Aquest haiku m'hi ha fet pensar...

salut

Carme Rosanas ha dit...

Aquest any ha plogut també molt més al meu nord ...

Els vels de núvols
Amaguen les muntanyes.
Espera el plor.

miquel ha dit...

A mi, els cucs de seda em cauen molt més lluny, Francesc; però en tinc imatges fixades en la memòria.

Carme, no sé on anirem a parar amb aquest govern que fa ploure a destemps. És una conxorxa
M'agrada aquest preludi de pluja :-)