Si West Side Story el vaig conèixer a
partir de la pel·lícula, Hair, l'altre meu musical preferit, el
vaig descobrir a través del disc i no he vist la pel·lícula de
Milos Forman de la qual només conec fragments. El meu Hair porta ritmes, veus, moments, plenituds, potència, decadència...,
i les imatges, la imaginació i la realitat, si cal, les poso jo.
Avui faig una excepció, un precedent que no tindrà continuïtat,
però podeu tancar els ulls; els complements són cosa de cadascú.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
QUIN ERROR! QUIN GREUGE! No has posat el video del youtube de Rapahel assassinant Aquarius.
salut
Jo tampoc l'he vist... Quanta raó té en Francesc, quin error! Potser encara hi sóc a temps.
Per a mi aquesta música és el casament d'una amiga caps als 70 i poquets, fet a l'aire lliure, a plena muntanya, lluny de tot i amb aquesta música, ara quan al trailer els he vist ballant tot el grup, encara m'ho ha recordat més. Aix! Quins temps!
Uf, Francesc, Raphael també la canta?
Tu també, Carme?
Siiií, Carme, una mica de nostàlgia del passat en ambients com el que expliques.
Publica un comentari a l'entrada