No tenia intenció de començar per
aquí, però no hi puc fer res. De les 302 pàgines del llibre, quan
l'he obert, l'atzar dels dits m'ha portat a la 174 que, com sap
tothom, és a l'esquerra. La dreta, segona opció segons es mou la
vista, tampoc és que ... No em queixo del retrobament, ans al
contrari.
Molt devotament,
a T. S. Elliot
Com més floreix abril, més trist estic,
i com més crema el sol, més sento el gel.
Ara comprenc que de fredor sóc ric
i que abril ja no és dolç sinó cruel.
Cruel abril: aquell prestigi antic
que tenies de roses i de mel,
té la fugacitat per enemic.
¿D'això els enamorats en diuen cel?
Cruel abril, cruels enamorats
emparellant per força carns marcides,
nafres acumulant, sumant edats.
Cruel abril. Els prats de margarides
ja són tombes de flors, records de prats.
Cruel abril. Cruels les nostres vides.
Gerard Vergés: “April is the Cruellest Month”, dins Poesia Completa. 1982-2014. Proa, 2015.
Si el poeta fa servir Elliot coma excusa, jo el faig servir a ell, només ara. De moment em sembla prou satisfactori.
3 comentaris:
Però vindrà el maig, i amb ell els lilàs...Potser ho penso perquè encara no sé dels desencís dels anys.
Com entenc aquests poetes... a vegades ni el maig sap consolar-nos, País, però quan arriba el moment, el nostre moment on podem agafar-nos, aprenem a consolar-nos sols. Moltes vegades, però tampoc sempre. L'edat hi és per molt, en tot plegat. Però també hi ha joves més que desencisats i que no se'n surten de remuntar-se.
Vindrà el maig, A., però com s'accelera el temps desencisos a part.
Res a afegir, Carme. En tot cas un recordatori per a joves: que no accelerin el temps, que segueixin el seu ritme.
Publica un comentari a l'entrada