26.4.16

feia una mica de fred


No tenia intenció de començar per aquí, però no hi puc fer res. De les 302 pàgines del llibre, quan l'he obert, l'atzar dels dits m'ha portat a la 174 que, com sap tothom, és a l'esquerra. La dreta, segona opció segons es mou la vista, tampoc és que ... No em queixo del retrobament, ans al contrari.

Molt devotament,
a T. S. Elliot

Com més floreix abril, més trist estic,
i com més crema el sol, més sento el gel.
Ara comprenc que de fredor sóc ric
i que abril ja no és dolç sinó cruel.

Cruel abril: aquell prestigi antic

que tenies de roses i de mel,
té la fugacitat per enemic.
¿D'això els enamorats en diuen cel?

Cruel abril, cruels enamorats

emparellant per força carns marcides,
nafres acumulant, sumant edats.

Cruel abril. Els prats de margarides

ja són tombes de flors, records de prats.
Cruel abril. Cruels les nostres vides.

Gerard Vergés: “April is the Cruellest Month”, dins Poesia Completa. 1982-2014. Proa, 2015.


Si el poeta fa servir Elliot coma excusa, jo el faig servir a ell, només ara. De moment em sembla prou satisfactori.

3 comentaris:

País Secret ha dit...



Però vindrà el maig, i amb ell els lilàs...Potser ho penso perquè encara no sé dels desencís dels anys.

Carme Rosanas ha dit...

Com entenc aquests poetes... a vegades ni el maig sap consolar-nos, País, però quan arriba el moment, el nostre moment on podem agafar-nos, aprenem a consolar-nos sols. Moltes vegades, però tampoc sempre. L'edat hi és per molt, en tot plegat. Però també hi ha joves més que desencisats i que no se'n surten de remuntar-se.

miquel ha dit...

Vindrà el maig, A., però com s'accelera el temps desencisos a part.

Res a afegir, Carme. En tot cas un recordatori per a joves: que no accelerin el temps, que segueixin el seu ritme.