4.4.16

irrealitats


En descàrrec propi diré que la informació -o desinformació- que tinc, com la majoria dels meus conciutadans, i a vegades comparteixo és de fonts indirectes. Vull dir que si a vegades desconfio de la meua percepció de la realitat, la que rebo dels altres no crec que hagi de tenir una credibilitat més alta.

Aquesta introducció necessària ve originada pel fet que ja fa mesos, però més darrerament, que s'acusa la Colau, és a dir, als mitjans que té a les seues mans, de tenir una actuació feble, parcial, etc., amb els manters barcelonins, d'una conducta laxa a l'hora de foragitar-los de les vies públiques. Com que qui parla del tema rarament va més enllà del fet concret, jo tampoc ho faré, però m'agradaria que les veus que sento i a vegades escolto fossin rigoroses. Exemplifico: Quants manters hi ara i quants n'hi havia fa dos anys als carrers de Barcelona? Per què el nombre ha canviat? Quina política sobre aquest assumpte seguia l'anterior consistori i quina l'actual? Per què ni Trias ni la Colau són -era- capaços de concretar les actuacions que duen -duia- a terme? Xifres, actuacions, concrecions... La resta és xerrameca. Esclar que els informadors professionals o aficionats també podrien mirar de ser rigorosos. Dit això, jo, passejador habitual en llocs de manters, confirmo que he vist més actuacions policials durant l'època Colau que durant el període Trias, cosa que no vol dir absolutament res, és una constatació parcial, particular, limitada a uns espais.

P.S.: En aquesta informació parcial quotidiana, llegeixo al diari -foto inclosa- que l'alcaldessa, per allò de l'acció-reacció, ha visitat les peixateries escasses -tres?- del mercat de la Concepció, el meu, i posteriorment ha emès un tuit que diu: “La Rosa es lleva cada dia a les dues del matí i obre el mercat. Orgull de dones treballadores.” Em pregunto per què la Rosa es lleva a les dues del matí, quantes hores dorm, quin és el seu horari, la qualitat dels seus productes, a quina hora es lleven els altres paradistes -peixateres i peixaters inclosos-, si obren a les tardes, si les dones no treballadores -n'hi ha?- se senten orgulloses de no treballar o si les treballadores assalariades se senten orgulloses del seu treball... Entenc que un tuit no pot respondre tantes preguntes, i moltes altres; un post tampoc.

5 comentaris:

Júlia ha dit...

Malauradament, i a molts nivells, inclòs el casolà, s'opina més que no pas s'informa.

miquel ha dit...

Curiosament, avui hem rebut informació periodística, d'investigació. Centenars de periodistes viuran d'aquesta informació sense afegir res essencial. Les tertúlies ben servides durant uns quants dies.

Júlia ha dit...

Les tertúlies i els tertulians, mal del nostre temps, sobretot pel fet que la gent no opina tan sols d'allò que sap sinó de tot, ahir pel matí em vaig anar empipant, s'assegurava que no es feia educació vial a l'escola i per això la gent era tan irresponsable a la carretera (!), em pregunto si la gent sap què es fa a les escoles... de fet, tan sols mirant per internet s'haurien adonat de què, d'una manera o d'una altra, se'n fa des dels seixanta. I cobren, aquests...

miquel ha dit...

Ja ho veus, Júlia, els tertulians són persones del Renaixement, nous leonardos. (els blogaires també una miqueta :-)

Júlia ha dit...

Oh, sí, però els blogaires, al menys els del nostre nivell, ni cobrem per escriure ni tenim pretensions excessives de crear opinió, em sembla.Però no cobrem, sobretot, no cobrem...