25.4.16

repeticions


Dec ser dels pocs que miren les pel·lícules de la televisió, vull dir pel·lícules, no sèries, de la televisió que no es paga. Al cap d'una estona de seguir la història em diuen: tornem en 7 minuts. Hi ha qui s'emprenyaria amb aquest anunci continuat, jo no, no gaire. Em sembla fantàstic com la televisió reflecteix una societat en què la temporalitat, els canvis constants, són la forma de vida. Canvio de canal i, si vull torno, o em miro una altra pel·lícula -rarament una sèrie- fins a la pausa publicitaria, o qualsevol altre programa... Dintre dels límits de la mediocritat, la meua capacitat de decidir la tria em fa sentir... no vull exagerar.

En política em passa una cosa semblant, amb la diferència que esperar un període de quatre anys per intentar canviar de canal em sembla excessiu, i haver de sortir de casa per fer-ho, un endarreriment d'un anacronisme imperdonable.

En un cas i en l'altre tant en la tele com en la política, habitualment tinc la sensació de repetició, de dejà vu, de manera que segurament arribarà un moment que prescindiré d'aquestes distraccions.



P. S. :  A vegades llegeixo al diari les sinopsis de les pel·lícules. Trobo a faltar que em diguin -només cal que afegeixin uns quants números-: Aquesta pel·li ha estat projectada x vegades en els diferents canals de televisió (1978-2016:44). En política, igual, encara que canviïn les cares.

3 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Com tinc movistar+ veig moltes pel·lícules sense anuncis i la generosa oferta del canal em permet revisar com ahir Misterios assassinat a Manhattan i La Rosa porpre del Caire. Pero si alguna vegada en veig de canals en obert si ´ñes cer que paren per fer 7 o 9 minuts d'anuncis i clar, poc acostumat com estic, encara s'em fa més estrany.
El mateix em passa em política, fa molta mandra tornar a votar, estava convençut de fràgil però hi hauria govern d'esquerres, clar que el problema és que no hi ha esquerres i aquí tots els partits són de pagament.

pons007 ha dit...

Publicitat? Anuncis? Què és això? Fa molts anys que no en veig d’això. Si estic veient un capítol o una peli no vull que em vagin interrompent. Es com si estàs menjant i vingués algú i et robés la forquilla i et digués “no, esperat 7 minuts i llavors podràs continuar dinant”

miquel ha dit...

Potser caldria revisar, Francesc, els conceptes de dretes i esquerres i, ja posats -i em poso falsament transcendent- les estructures dels partits, les polítiques en general i les d'Estat, però tot això ni tu ni jo ho veurem.

Pons, ja saps que jo sóc del XX tocant el XIX.
Un capítol? El que no es pugui dir en una hora i mitja indica la incompetència del director i altres coses que m'abstinc de comentar. No sé, se m'acut que veure un capítol i esperar l'altre deu ser com quedar-se una setmana fent abstinència :-) Esclar que he sentit dir que hi ha qui es passa tants capítols seguits com el cos aguanta; vaja, una indigestió.