minimalisme

Em preocupa com focalitzo petites coses insignificants. Avui, per exemple, he sentit, sense cap intencionalitat, com la veïna de quatre pisos més avall, que aprofita per parlar per telèfon mentre surt al pati a fumar un cigarret, renyia la seua interlocutora (o interlocutor?) per no posar-se la faixa. La resta de la conversa m'ha semblat intranscendent, però m'he quedat amb les ganes de saber per què qui sigui no és posa la faixa, per què se l'hauria de posar i per què algú s'atreveix a retreure-li l'oblit o la desídia. No sabria dir quin dels tres dubtes és prioritari i no tinc prou confiança amb la veïna, que no deu portar gaire més de dotze anys a l'edifici, per demanar-li detalls. A més, segur que em diria que durant els darrers cinc minuts han passat coses molt més importants al país, per no parlar del món, i m'ompliria el cap de transcendències; segur, segur.