30.6.16

món oníric


La nit passada em va despertar un malson. Com és normal, només recordava els fragments finals i no sé com ha començat la història ni per què (potser per la inquietud davant un altre govern el PP?), però abans de tornar a intentar adormir-me he volgut memoritzar el desenllaç perquè un aspecte m'ha semblat singular. L'argument no tenia cap originalitat, es tractava d'una persecució i m'he despertat just en el moment que un dels dos perseguidors m'enganxa perquè topo amb una paret que m'impedeix el pas. Suposo que fins aquí tot normal, dins de la vulgaritat onírica més absoluta. La qüestió era que em perseguien dos animals que no formen part del meu bestiari habitual; el primer era un kiwi -remarco, l'animal, no la fruita-, que no em feia gaire por i que de seguida he deixat enrere; el segon era un diable de Tasmània, d'una ferocitat terrible, que ha estat qui finalment m'ha posat les urpes a sobre. Què feien aquestes bèsties exòtiques en el meu somni, d'on havien sortit? Però el que realment m'estranya és que fos capaç d'identificar dos animals que estic segur que hagués estat incapaç de dibuixar de manera lleugerament aproximada ben despert. És que el meu món oníric és m'és savi que el de la vigília? I que em perseguís un diable encara, però des de quan els kiwis persegueixen els óssos?

5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Podria ser una peli de terror de serie B 'L'àtac dels kiwis assassins'. Tot el que somiem ho coneixem, nomès que a vegades ho hem oblidat o no li hem donat importància.
Pensa que els somnis, com el sentit dels vots dels espanyols no tenen cap lògica.

Assum ha dit...

A vegades els somnis són El món al revés, com l'excel.lent exposició actual de la Galeria Senda.
Eres un ós en el somni? :-)

miquel ha dit...

Alguna lògica deuen tenir els somnis, Francesc; segur que més que els vots dels espanyols.


Assum, hauré d'anar a veure el món de la Senda. Mentrestant, m'ha quedat un regust d'ós covard.

pons007 ha dit...

Quina por fa un kiwi? Trobo que tens un malsons molt suaus

miquel ha dit...

Pons, per mi que el kiwi em distreia -tan rodonet i inofensiu- mentre el diable prenia posicions. Gran estratègia.