Un comentari de pons007
m'ha fet reflexionar. Diu ell: A veure si ara es posa de moda
començar a fer cas als resultats referèndums. No, sabem que a
vegades es fa cas i a vegades no; i no entrem en l'omnipresent
pregunta de tantes votacions: és vinculant o no? A Barcelona tenim
un cas relativament recent que potser no es pot anomenar referèndum
sinó consulta ciutadana -uf, això dels noms-, Hereu ens diu si cal
fer reformes a la Diagonal i li diem que no, Trias, el seu successor,
no consulta la ciutadania i ens eixampla les voreres, i tots tan
contents, i a veure quan Colau es decideix a continuar la reforma
fins al passeig de Sant Joan, que la necessita amb urgència. A
Tortosa, que era l'origen del comentari, pot passar el mateix, vindrà
un nou consistori municipal i decidiran pel seu compte desmuntar el
monument franquista reinterpretat del mig del riu i no passarà gaire
cosa, crec.
Els referèndums -o les
consultes- oficials són molt curiosos. Quan i per què els
representants democràticament elegits pel poble -és veritat que
quan votem a penes coneixem (i conèixer és un dir) els primers de
la llista, i encara- senten la necessitat de demanar als ciutadans
que opinin sobre determinada qüestió? És un misteri. De fet els
referèndums sempre fan una mica de pudor: o bé indiquen que el
governant es vol rentar les mans sobre un tema controvertit o bé
indiquen que si fos per ells la cosa no es tocaria o, en altres
casos, volen que se'ls digui: sí teníeu raó (a vegades no calculen
bé la seua raó); també, davant de veus polítiques discordants,
esperen una confirmació de la seua política fent veure – i a
vegades pots ser veritat- que emana de la voluntat popular, sovint
prèviament mediatitzada. Em deixo alguna variant? I tant!
Com em passa cada cop
més, m'he deixat emportar per les divagacions, perquè no volia
parlar de referèndums sinó d'eleccions. Ara em toca abreviar. La
qüestió és aquesta: per què és obligatori, si l'atzar et crida,
presentar-te com a president o vocal en les meses electorals? Hi ha
algun detall en aquesta obligatorietat que se m'escapa, i mira que la
deuen haver justificat vegades. Hauria de sr un orgull participar en
un dels moments nuclears de la democràcia? Però aquesta història
necessita un nou començament; un altre dia.
4 comentaris:
Espero la teva història sobre les eleccions.
Mentrestant et diré que penso que "entre todos la mataron y ella sola se murió"... podria dir que parlo del procés, però també podria estar parlant de qualsevol altra cosa, vinculant o no.
De moment, Montse, aquesta història futura crec que no veurà la llum aquí :-)
Sobre la mort, no sé què dir, però si em dónes detalls...
Ahir parlaven que L'Ajuntament d'Olot convocarà una consulta ciutadana per decidir el futur dels correbous a la ciutat. Serà ara, a la primavera, i els olotins podran triar si volen continuar celebrant un correbou per les Festes del Tura o si prefereixen abolir la tauromàquia a la capital de la Garrotxa.
L'alcalde d'Olot, ha explicat que es podrà votar tant a través d'internet com de manera presencial, per tal d'arribar al màxim nombre de gent possible. Tot i així, el resultat no serà vinculant i l'última decisió sobre el futur dels espectacles amb braus el tindrà l'equip de govern format per CiU i el PSC.
Això és el que entenc. De què serveix votar si l'ultima decisió la té l'alcalde?
Doncs en aquest cas no servirà de res, Josep; potser únicament perquè els partits prenguin nota de cara a les seus properes propostes.
Per altra banda em fas pensar que a vegades els partits van per davant de la gent i altres per darrere: no sé si en aquest cas el consistori havia rebut molts suggeriments sobre el tema o obra per convenciment propi.
Publica un comentari a l'entrada