Quin és l'antònim de
cert? Possiblement el primer que ens passaria pel cap a molts és
respondre: fals. Que hi ha altres mots alternatius? I tant, per
exemple, equivocat, erroni, dubtós, fortuït... I incert? Esclar,
sembla una obvietat, només cal afegir el prefix de negació, més
fàcil no pot ser. Tot i que quan fem servir incert crec que no volem
dir taxativament que no sigui cert, sinó que és dubtós, imprecís.
Busco incert al
diccionari, al DIEC. Diu així:
Que no té la certitud, que està en un estat de
dubte sobre el que farà. Estic incert: no sé si haig d’assistir a
l’acte. (Quin exemple!)
De què no es té la certitud, no sabut d’una manera certa. El fet és incert.
Imprecís, no ben determinat.
Miro ara en castellà, al DRAE:
No cierto o no verdadero.Inconstante, no seguro, no fijo.
Desconocido, no sabido, ignorado.
Observo que sobretot en la primera accepció del
castellà l'adjectiu és considera sinònim perfecte de fals, cosa
que no passa en cap de les accepcions del català. Esclar que els
diccionaris es limiten a fixar l'ús comunament acceptat i documentat
dels mots, alguns ja en desús, i és possible, jo ho desconec, que
uns quants catalans ja comencin a fer servir incert com a no cert;
potser dintre d'uns anys, quan el percentatge de persones que ho
diguin en aquest sentit – per què ho diran?- siguin majoria
absoluta, el DIEC recollirà l'accepció i d'una manera subtil
s'introduirà un matís que de moment crec que no té la llengua.
Com és que parlo de tot això? Doncs perquè fa
res vaig llegir al diari una notícia que contenia aquest paràgraf:
El arrestado estafó supuestamente unos 9.000 euros en total durante
tres meses asegurando que trabajaba para la cadena de televisión
13TV, algo que era incierto. I vaig pensar: Quina manera d'escriure!
Els qui heu arribat fins aquí en la vostra lectura deveu pensar: Qui
no té feina els gats pentina. Tindreu raó.
3 comentaris:
un gat molt ben pentinat. L'ùnic incert és la gloria d'una dia d'Abril.
Ben pentinat, sí. A mi m'ha agradat molt aquest article.
Gràcies, Francesc. Ah, la gloria..., sempre té servituds.
Gràcies, Carme :-)
Publica un comentari a l'entrada