Quan sento algú -i són molts- que,
potser generalitzant i amb un rampell d'irreflexió tan comuna als
mitjans de comunicació i també a la vida quotidiana, diu que cal
respectar totes les creences, m'esborrono. Continuar amb l'explicació
de la meua inquietud davant d'aquestes manifestacions em semblaria un
insult a la intel·ligència. Esclar que la intel·ligència s'ha
convertit en un concepte de creixement pluridimensional exponencial.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Em temo que tens esborronament per a una llarga temporada.
resulta que un ho ha de comprendre tot, tolerar tot però no té la contrapartida de l'altri. Tens esborronament per estona....
No, no cal insultar la intel·ligència. S'entén tot perfectament. Encara que la intel·ligència va ben esgarriada...
De fet, Júlia, potser exagero; a base de temps i reiteracions es perd la capacitat de sorpresa.
l'origen del post, Francesc, com es pot veure, són els símbols religiosos, que no em preocupen gens ni mica, ni les religions en si mateixes. Segons quines creences, i no només les religioses, portades a la pràctica sí que són letals.
No sé si s'entén perfectament, Carme. En l meu cas, els dubtes sobre els mots abstractes són constants: intel·ligència, però també sentiments. Tot té una tangibilitat tan subjectiva...
Publica un comentari a l'entrada