15.5.08

temptació

De tant en tant amics, col·legues i coneguts confessen que han caigut en la temptació, que han perdut definitivament la innocència. Mai no m'han explicat en detall com se senten en el pecat, mai no m'han temptat directament, mai no han insinuat cap desig de redempció.


4 comentaris:

Arare ha dit...

I qui no l'ha perdut, alguna vegada, la innocència? (en tants i tants temes, no pas en el que sempre pensem...)

però hi ha pèrdues d'innocència inconfessables. I aquestes no solen anar acompanyades de cap desig de redempció!

petonets sense redimir

pere ha dit...

Estic segur que tu i jo, Arare (i alguns altres), encara tenim innocències per perdre, que seria de nosaltres sinó. I innocències de les quals no ens volem redimir, i tant!
Petonets redimits

Xurri ha dit...

Diu que qui prova un Mac no torna... jo de moment tinc un ipod, però crec que si em confesso m'absoldran...

pere ha dit...

t'absoldran... és un pecat menor, comprensible.