Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Institució de les Lletres Catalanes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Institució de les Lletres Catalanes. Mostrar tots els missatges

19.4.12

un país de lletres

M'agrada entrar i recórrer les sales d'exposicions amb poca gent, i si són visites gratuïtes encara més, tot i que no m'importaria pagar si em convingués. A “Un país de lletres”, subtitulada “el lector, l'autor, l'obra i la Institució de les Lletres Catalanes" (encara que després és, com ha de ser, l'autor, l'obra i el lector), ahir, poc abans de tancar, n'érem quatre: dues guàrdies de seguretat, una senyora i jo; tan pocs, i la senyora i jo en un moment determinat, a la part final de l'exposició, vam ensopegar, però ens vam demanar disculpes cortesament.

L'exposició del Palau Moja celebra dos aniversaris: el 75è de la creació de la Institució i el 25è de la seua represa, l'any 1978. El muntatge s'ha fet bàsicament a partir d'un únic material: la fusta. La fusta que serveix de suport i la convertida en pasta de paper, blanc sobre negre i alguns altres colors. El visitant va recorrent els diversos espais en què s'ha dividit la sala principal llegint la història de la institució i la seua finalitat, veient alguns dels llibres que ha publicat i reflexionant sobre aspectes relacionats amb escriptors, la seua obra i la funció dels lectors. En una sala més petita, amb sis cadires, es passa un vídeo sense fi. Abans de sortir, hi ha l'espai que podríem assenyalar com a interactiu (sic), en què els visitants poden expressar les seues preferències a l'hora de passar una nit en blanc.

Jo m'ho passo bé en aquestes exposicions, però al mateix temps em pregunto, en aquest cas, si calia ocupar una sala durant un mes i mig. No és podia fer la celebració a través d'internet? Després penso que potser sóc injust, que està bé que una institució que realment coneix poca gent i que ha fet força feina pel país, sovint ignorada, tingui una presència pública, tangible, a peu de carrer. El que no sabré mai és la gent que hi ha entrat per fer ni que sigui un cop d'ull i quina ha estat la seua reacció, la seua opinió.

Entre altres aspectes, m'ha cridat l'atenció que penjats d'uns fils, com si fossin roba estesa a punt per fer servir, a l'exposició hi ha tres grups de llibres editats per la Institució, sola o amb una editorial: un dels grups correspon a “escriptors del mes”, l'altre a poesia en edició bilingüe a partir del Seminari de traducció poètica de Farrera (publicats juntament amb l'editorial L'Emboscall, de Vic); el darrer és el que podríem anomenar els llibres del centenari, amb autors destacats dels qual se celebrava algun centenari. Que se n'ha fet d'aquest llibres? Es poden trobar a les llibreries? A la llibreria més propera, la de la Generalitat -on més podrien trobar-se?-, únicament tenen exemplars del darrer grup, i no de tots els autors; de les edicions de poesia bilingüe, que a mi em semblen força interessants, el noi que m'atén ni tan sols en té notícia. La terrible fugacitat temporal que afecta tanta obra literària , una política de distribució poc efectiva o totes dues coses?

Acabo amb unes quantes propostes. Si passeu per la Rambla aquests dies, potser per Sant Jordi, entreu a fer una mirada a l'exposició, repasseu la història, penseu en les reflexions que es proposen; recordeu, a més, que es troba a la planta baixa del palau on va viure i va escriure durant un temps Verdaguer abans que l'enviessin a la Gleva a escriure Roser de tot l'any (aprofito per fer publicitat del bloc). No us descuideu d'escriure amb qui passaríeu una nit en blanc (o el que sigui), que si és viu o viva potser se us concedirà el desig. Agafeu la llibreteta-recordatori que regalen per anar escrivint els vostres pensaments literaris. Després -aquest és un suggeriment massa atrevit?- compreu o rellegiu algun llibre dels dos autors que us proposo a la capçalera del bloc, que no tot han de ser novetats (vaig haver de modificar lleugerament l'estètica de la fila per mostrar el segon escriptor; estic segur que ja me l'han tornat a deixar en l'anonimat); del primer autor, que continuo pensant que és una llàstima que no sigui més conegut, però ningú no em fa cas, jo començaria per Benissanet; gent de la Ribera de l'Ebre; del segon, començaria pel principi, o no.







21.3.10

pluricànon literari

La Institució de les Lletres Catalanes acaba d’anunciar l’inici de la cerca dels referents literaris catalans, és a dir, d’allò que se’n diu el cànon literari. El dijous, Oriol Izquierdo i Eulàlia Miralles van presentar als mitjans el qüestionari que ens permetrà saber què llegim, què val la pena llegir, quins llibres han de ser permanentment presents a les llibreries, a les biblioteques, als centres d’ensenyament... En fi, un cànon sectorial que, segons diuen, pretén també un debat posterior que espero que funcioni perquè l’assumpte pot ser divertit. Deixo a continuació uns retalls del seu dossier de premsa, que es pot consultar sencer aquí (bonica presentació la de Calaméo, ja m’hi he subscrit), i després continuo:

Què és el projecte?
Quins són els nostres autors i les obres literàries de referència? Quins són els referents que han de compartir els estudiants quan acaben l'educació obligatòria? Quins títols no poden faltar a les biblioteques de nova creació? Quines obres s'han de poder trobar sempre a les llibreries? Quines accions ha de fer l’administració per poder respondre a aquestes preguntes?
Qüestions com aquestes han portat la Institució de les Lletres Catalanes, en tant que entitat responsable de fomentar la presència pública de la nostra literatura, a proposar un Qüestionari sobre la tradició literària catalana que ha de permetre donar-hi resposta i reforçar el debat públic sobre les nostres lletres.

Objectius
Fer aflorar el consens sobre la transmissió de la tradició literària en els àmbits públic, acadèmic i mediàtic, i en la seva intersecció, i també sobre els autors i les obres de la nostra literatura.
Fer visible el patrimoni literari actiu, la tradició viva, la permanència dels clàssics, la seva mobilitat i la seva capacitat d’influència.
Donar resposta a demandes concretes de diferents sectors de la gent de lletres.

Com és el Qüestionari?
El Qüestionari té set parts: una primera de resposta immediata, i sis de resposta guiada, que són:
Punt 1: Clàssics de la literatura catalana
Punt 2: Literatura catalana actual
Punt 3: Traducció
Punt 4: Literatura i gènere
Punt 5: Literatura infantil i juvenil
Punt 6: Literatura i educació

Vistos els paràgrafs anteriors, es pot deduir que es tracta d’un projecte molt ambiciós, jo diria que total (fins al pròxim projecte), que a mi, a primera lectura, em resulta excessivament dispers i amb la finalitat no només de mostrar sinó també de proposar accions -que voldria conèixer amb més detall- a partir dels resultats obtinguts.

També voldria conèixer el qüestionari, perquè malgrat que ho he intentat i que la Institució diu que el va presentar, que per això van parlar, he estat incapaç de trobar-lo enlloc. Potser a partir del dilluns, que és quan començarà a repartir-se entre més de “dos mil especialistes i la gent de lletres amb una opinió qualificada sobre la tradició literària, especialment professors universitaris i professors de batxillerat i secundària, a més dels escriptors i altres professionals de l’edició, la lectura i la promoció de la literatura.”, podré continuar opinant si és que me n’arriba algun proporcionat per algun dels escollits. Sigui com sigui, acabat aquest primer contacte, estic segur que afegiré algun comentari; ara ja es faria feixuc.