Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Hurtado. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Hurtado. Mostrar tots els missatges

5.7.16

filologia


No m'acaba de convèncer la nova modalitat estiuenca de Saber y Ganar -única sèrie que segueixo-, m'avorreix la primera part, però continua sent un dels meus programes preferits, li sóc absolutament fidel, o quasi. Veure cada dia, o quasi, Jordi Hurtado, l'únic immortal català que es coneix públicament és un plus.

La part final del concurs, la que s'anomena El reto, és una pujada d'adrenalina important des de casa, de manera que per al qui es juga la continuïtat en el programa deu ser una un minut d'infart. Per a qui no ho sàpiga, es tracta de dir els mots que corresponen a les definicions que proposen. Avui ha sortit la definició següent: Ciencia que estudia una cultura tal como se manifiesta en su lengua y en su literatura, principalmente a través de los textos escritos. Sempre donen les tres primeres lletres, en aquest cas: FIL. Només ens quedava aquest mot que segur que és molt fàcil vist aquí i sense la tensió del contrarellotge, però tant el concursant com jo no hem sucumbit al desconcert o la desmemòria. Com definiria filologia?

Crec recordar que l'única assignatura que vaig cursar que portava explícit Filologia en el nom ens la impartia el doctor Badia. Impossible recordar com ens definia el mot, si és que ho va fer, però tinc ben present en la memòria que el repàs de la cultura del país estava ple de novetats per a mi, que tenia un teritori molt limitat i a la vegada general i més aviat rural.

Sóc filòleg encara? Difícil de dir, no estudio res i llegeixo poc.

28.3.12

lleisme sospitós

La Joana arrufa les ceies instintivament quan li faig notar el seu ieisme en determinades paraules perquè aquest fenomen se sol considerar un defecte de la parla o altres coses pitjors, i és així en alguns casos, però en el seu es tracta d'una característica dialectal que a mi em diverteix i que de cap manera voldria per perdés, i encara menys si per corregir la seua pronúncia es tornés lleista i comences a parlar-me, a partir d'un procés de pseudocorrecció, de llogurts i coses semblants.

Des de fa uns dies tinc detectat un fenomen lleista singular que no sé si és espontani o respon a una petita venjança de la qual ignoro els motius. M'explicaré. Es tracta del programa de la 2 de TVE fet a Barcelona: Saber y ganar. Els qui l'han vist alguna vegada ja saben la seua mecànica, per als qui no el coneixen, diré que es un programa curt presentat per Jordi Hurtado en què diversos concursants han de respondre preguntes generals o força específiques de tots els àmbits del coneixement. Moltes preguntes les formula un personatge de qui no veiem la cara, és a dir, es tracta d'una veu en off. Durant els 15 anys del programa, “la veu” ha correspost Juanjo Cardenal, però darrerament, quan aquest ha patit algun contratemps, l'ha substituït Jordi Royo amb provada eficàcia. De tant en tant, Hurtado pregunta, mirant al buit o al cel, que és on se suposa que hi ha el senyor Royo: “ Senyor Royo, qué tenemos hoy en Última llamada...?”, o alguna cosa semblant. Molt bé, tot normal. Ara bé, si l'espectador veu el programa amb subtítols -no em pregunteu per què-, resulta que sovint el senyor Royo es converteix en senyor Rollo. Ep, aquí passa alguna cosa!

La primera vegada que vaig veure aquesta mostra escrita de lleisme, que és un fenomen poc freqüent, vaig pensar que es tractava d'un error, però com que el fet s'ha anat repetint i no crec que jo sigui l'únic que se n'ha adonat, he arribat a la conclusió que la cosa va més enllà. Què passa? No ho sé, però necessàriament hi ha d'haver diversos còmplices, i segur que Jordi Hurtado en sap alguna cosa. Sigui el que sigui, trobo que és lleig que els companys del senyor Royo esbombin urbi et orbi una característica de la seua personalitat que no hauria de traspassar l'àmbit estricte dels estudis de televisió o de la xafarderia privada. És lleig. I encara sort que el senyor Royo és una veu en off amb qui segur que m'he creuat, com molts altres, més d'una vegada per Barcelona sense identificar la seua cara.