Conec la B. des de fa molts anys, des que vaig començar a treballar per un sou mínimament digne i regular (sóc de bon conformar i excessivament amant de la regularitat). Després del coneixement inicial, ens vam deixar de veure fins que ara fa més o menys cinc anys ens trobem gairebé cada dia, caps de setmana exclosos. No parlem gaire –ja sabeu com som alguns sagitaris-, però ens entenem en la nostra mesura. La B. no té cap bloc, tot i que de tant en tant llegeix, que jo sàpiga, el de la jaka i el meu i de vegades em comenta alguna cosa en viu, perquè crec que en virtual mai no m’ha deixat res escrit.
L’altre dia la B. –no sé si seré prou textual- em va sorprendre preguntant-me o més aviat afirmant que els qui escrivim no devem llegir gaire, o potser era que l’escriure resta temps al llegir. Em sembla que no li vaig poder donar cap resposta, però ho faré des d’aquí. Doncs no ho sé. No sé si llegeixo molt o poc. Sempre he anat escrivint alguna cosa. Ara alguna d’aquestes coses és pública i més o menys anònima, abans era privada i més o menys anònima. Abans –temps inconcret- segurament era més lliure, ara no tant. Que sé jo! Ara llegeixo més variat, en bona part degut a suggeriments dels blocs. Bé, no és veritat, abans, en la meva adolescència i joventut era molt més eclèctic, m’interessaven tants temes! Després em vaig especialtzar(?) i ara em trobo a mig camí. De tota manera, és possible que llegeixi i escrigui massa i hagi anat deixant de banda excessivament la vida. Ostres: la vida! Com he pogut arribar a aquesta paraula? Què vull dir? Ho deixarem aquí, com si no tingués temps per explicar-ho.
No sé si abans o després, la B. em va parlar d’algunes lectures –la B. és una provocadora- i em va dir que si havia llegit
Kafka a la platja. No. Em va assegurar que m’agradaria, que feia per mi. Li havia de fer cas? És clar. El dissabte vaig comprar el llibre, però a la vora vaig veure la traducció de Francesc Vallverdú del
Decameró (edició de butxaca que no cap en cap butxaca), que vaig llegir fa tants anys i que mai vaig tenir a la meva llibreria; i encara em vaig comprar
La sociedad literària y el pastel de piel de patata de Guernsey, tot i que no m’agraden les històries epistolars i que diuen que es nota que el llibre, morta la Mary Ann Shaffer, el va acabar d’escriure la seva neboda, que una cosa és ser de la família i l’altra usurpar aptituds. I no hi havia prou amb tres llibres que a la llibreria em regalaren
Héroes de papel. I vaig per la pàgina 331 de
La reine dans le palais des courants d’air. I espigolant les
Sàtires de Juvenal. I la Llobet sense llegir...
Tanta lectura quan un ja sap que tot està dit, o això afirma Joan Estelrich. Us interessa saber per què va néixer la Bernat Metge. M’ho imaginava. Però
aquí us ho deixo en ordre invers i en còmodes terminis. Per què continua editant-se i reeditant-se la col·lecció? Suposo que sempre hi ha esperances, o es tracta simplement del negoci editorial.
I que consti que penso que darrerament parlo massa de llibres que, no ens enganyem, m'interessen relativament.
