26.1.09

lectura, escriptura i altres banalitats permanents

Conec la B. des de fa molts anys, des que vaig començar a treballar per un sou mínimament digne i regular (sóc de bon conformar i excessivament amant de la regularitat). Després del coneixement inicial, ens vam deixar de veure fins que ara fa més o menys cinc anys ens trobem gairebé cada dia, caps de setmana exclosos. No parlem gaire –ja sabeu com som alguns sagitaris-, però ens entenem en la nostra mesura. La B. no té cap bloc, tot i que de tant en tant llegeix, que jo sàpiga, el de la jaka i el meu i de vegades em comenta alguna cosa en viu, perquè crec que en virtual mai no m’ha deixat res escrit.

L’altre dia la B. –no sé si seré prou textual- em va sorprendre preguntant-me o més aviat afirmant que els qui escrivim no devem llegir gaire, o potser era que l’escriure resta temps al llegir. Em sembla que no li vaig poder donar cap resposta, però ho faré des d’aquí. Doncs no ho sé. No sé si llegeixo molt o poc. Sempre he anat escrivint alguna cosa. Ara alguna d’aquestes coses és pública i més o menys anònima, abans era privada i més o menys anònima. Abans –temps inconcret- segurament era més lliure, ara no tant. Que sé jo! Ara llegeixo més variat, en bona part degut a suggeriments dels blocs. Bé, no és veritat, abans, en la meva adolescència i joventut era molt més eclèctic, m’interessaven tants temes! Després em vaig especialtzar(?) i ara em trobo a mig camí. De tota manera, és possible que llegeixi i escrigui massa i hagi anat deixant de banda excessivament la vida. Ostres: la vida! Com he pogut arribar a aquesta paraula? Què vull dir? Ho deixarem aquí, com si no tingués temps per explicar-ho.

No sé si abans o després, la B. em va parlar d’algunes lectures –la B. és una provocadora- i em va dir que si havia llegit Kafka a la platja. No. Em va assegurar que m’agradaria, que feia per mi. Li havia de fer cas? És clar. El dissabte vaig comprar el llibre, però a la vora vaig veure la traducció de Francesc Vallverdú del Decameró (edició de butxaca que no cap en cap butxaca), que vaig llegir fa tants anys i que mai vaig tenir a la meva llibreria; i encara em vaig comprar La sociedad literària y el pastel de piel de patata de Guernsey, tot i que no m’agraden les històries epistolars i que diuen que es nota que el llibre, morta la Mary Ann Shaffer, el va acabar d’escriure la seva neboda, que una cosa és ser de la família i l’altra usurpar aptituds. I no hi havia prou amb tres llibres que a la llibreria em regalaren Héroes de papel. I vaig per la pàgina 331 de La reine dans le palais des courants d’air. I espigolant les Sàtires de Juvenal. I la Llobet sense llegir...

Tanta lectura quan un ja sap que tot està dit, o això afirma Joan Estelrich. Us interessa saber per què va néixer la Bernat Metge. M’ho imaginava. Però aquí us ho deixo en ordre invers i en còmodes terminis. Per què continua editant-se i reeditant-se la col·lecció? Suposo que sempre hi ha esperances, o es tracta simplement del negoci editorial.

I que consti que penso que darrerament parlo massa de llibres que, no ens enganyem, m'interessen relativament.

6 comentaris:

Júlia ha dit...

Creia que era el llegir que feia perdre l'escriure i no pas a l'inrevés, vaja.

Montse ha dit...

doncs jo també tinc Kafka a la platja a la pila per llegir... a veure què tal.

Ferran (Un que passava) ha dit...

Jo diria que és al contrari del que diu la teva coneguda B.: des que escric el blog, llegeixo molt més. I no només per poder-ne parlar al blog, que hi ha moltes lectures de les quals no parlo, ni només perquè hagi afegit la lectura de blogs a la lectura de llibres... Als que ens agrada llegir, no hi ha activitat ni manca de temps que ens freni em sembla.

F.Puigcarbó ha dit...

doncs jo diria que ara llegeixo mes, tafanejant blocs sempre reps suggerencies que t-engresquen.

jaka ha dit...

Ei Pere !!!
Els que escriuen blocs no ho se si llegeixen massa, ara crec que tu escrius i llegeixes molt, només cal veure el munt de temes que treus dia darrera dia.
El llibre que et proposa la B. el de Kafka a la platja es molt xulo, diferent, a mi em va agradar molt. Sí la B. passa pel meu de Bloc jo no ho se.
Jo ara estic pensant en tornar a començar pels clàssics i es que m’agrada allò de “volver a empezar”.
Petons i records
;D

pere ha dit...

Tot és possible, Júlia. Segurament hi ha escriptors que només llegeixen el que e´s seu, si és que és seu.

Fa bona pinta, no, Montse?

Completament d'acord amb vosaltres dos, Ferran i Francesc, pel que fa a la relació dels blocs amb la lectura: sempre són un estímul.
Quant a la intensitat de llegir i escriure, en el meu cas hi ha moments de tot, de vegades sense saber ben bé per què. El cert és que jo llegeixo menys que en la meva joventut, poque vegades m'arriba ja l'alba amb un llibre a la mà.

Possiblement escric massa aquí i llegeixo menys del que voldria, jaka. No em queixo, però.
La B. crec que passa força pel teu bloc, però ja saps que li costa deixar res escrit. A veure si l'animem a fer un bloc (no, no ho crec :-)Veig que també em recomanes Kafka. Fantàstic!
I rellegir segons què és un plaer. Recomença!